Temps de lectura: 7 min

Què és la Teràpia Electroconvulsiva?

La Teràpia Electroconvulsiva (TEC) és un dels principals tractaments utilitzats en psiquiatria per tractar certs trastorns mentals greus.

Per a què serveix?

La TEC està recomanada en pacients amb trastorns depressius, esquizoafectius o bipolars que no han millorat prou amb altres tractaments. La seva indicació es basa en el tipus i la gravetat de la malaltia, la necessitat de resposta urgent, la impossibilitat d’utilitzar fàrmacs, la resistència o la intolerància a altres tipus de tractaments, així com altres indicacions mèdiques i situacions especials (embaràs, risc greu de suïcidi, antecedents de bona resposta en un episodi anterior i la preferència del pacient).

També s’empra en el tractament de la catatonia, síndrome que consisteix en la rigidesa del cos i un alentiment dels moviments, i en aquells pacients que tenen moltes idees de suïcidi, perquè pot millorar de forma més ràpida els símptomes depressius que amb el tractament farmacològic.

Està indicada tant a l’inici de la malaltia, com al cap d’un temps de la seva evolució, tot i que depèn del tipus de malaltia. Per exemple, quan un pacient té una síndrome catatònica es recomana des de l’inici del diagnòstic perquè resulta molt eficaç. No obstant això, en el cas dels trastorns depressius, bipolars o l’esquizofrènia, està indicada durant el seguiment dels pacients, quan s’observa que la medicació no és suficient per millorar els símptomes.

A més s’usa de manera aguda quan els símptomes són molt greus. És a dir, en pacients amb quadres depressius amb idees delirants (que presenten creences falses), idees suïcides o amb un gran alentiment del seu funcionament i, sobretot, si no es millora amb els medicaments.

Per evitar recaigudes en pacients ja tractats amb TEC i que han experimentat una millora se’ls fa el que es denomina TEC de manteniment. Són sessions separades en el temps, que aconsegueixen disminuir i millorar la qualitat de vida del pacient.

En què consisteix?

Consisteix en l’administració d’un petit estímul elèctric que produeix una lleugera activitat convulsiva. Aquest estímul és breu i controlat i s’administra sota anestèsia general i relaxació muscular.

Es col·loca una via venosa a la mà o al braç del pacient, per on l'anestesista administra la medicació en el moment d'iniciar el tractament.

Un cop el pacient està preparat s'inicia la TEC. El pacient està monitorat en tot moment, des de l'inici del tractament fins que marxa al seu domicili, o a la sala d'hospitalització, en cas que estigui ingressat. Es monitora la pressió arterial, la freqüència cardíaca, la freqüència respiratòria i la saturació d'oxigen.

Es col·loquen uns elèctrodes al front i una cinta de goma al seu voltant, per on es connecten els cables que al seu torn van connectats a la màquina de TEC.

El metge psiquiatre administra l'estímul elèctric, que s'individualitza en cada pacient en funció de la seva edat, gènere i altres característiques clíniques. La convulsió acostuma a durar entre trenta i seixanta segons. Es supervisa al pacient durant la seva recuperació que sol durar unes 3 hores després del tractament de la TEC.

El pacient de que pot ingerir aliments sòlids fins passades 4 hores des de l’anestesia.

Com cal preparar-se?

Per realitzar el tractament amb TEC s’ha d'estar en dejú des de les 24 hores del dia anterior i s’ha d’anar acompanyat d’un familiar o cuidador.

En què consisteix l'anestèsia que s'usa per fer la TEC?

L'anestèsia necessària per a la realització de la TEC és una anestèsia general, que es realitza sota control directe de l'anestesiòleg.

Per dur a terme aquesta anestèsia es realitzen els mateixos controls i avaluacions preanestèsiques que es fan abans de qualsevol procediment quirúrgic. Es revisen les malalties del pacient, la medicació que pren, els seus antecedents i s'avaluen els riscos del procediment per a prendre les mesures preventives necessàries.

Abans de l'anestèsia, el pacient es monitora de la mateixa manera que al quiròfan, per controlar les seves constants durant el procediment.

L'anestèsia general que es realitza és molt curta, d'uns 10 minuts, el temps just perquè el pacient toleri de manera adequada la TEC amb les mínimes repercussions.

La recuperació és molt ràpida i també sempre sota control de l'anestesiòleg, fins que el pacient recupera el nivell de consciència adequat.

Quins són els principals efectes secundaris?

Actualment, la TEC es considera una tècnica segura i ben tolerada en la gran majoria de casos. Com tot procediment mèdic que inclou una anestèsia general, hi ha riscos potencials que impliquen els sistemes respiratoris i cardiovasculars, però són excepcionals.

Els efectes secundaris més freqüents són:

  • Mal de cap
  • Molèsties musculars
  • Nàusees
  • Confusió
  • Dificultats per recordar

Els mals de cap, les molèsties musculars i les nàusees són habitualment lleus i poden prevenir-se o disminuir-se amb medicació.

Una de les queixes que refereixen algunes persones són les pèrdues de memòria. Generalment reverteixen o desapareixen al cap de poques setmanes d'haver conclòs el tractament. Quan els pacients es recuperen, generalment hi ha una marcada millora de la concentració i de la memòria. No s'ha demostrat que la TEC produeixi dany cerebral.

Els efectes secundaris depenen especialment de les condicions prèvies del pacient, l'edat i la susceptibilitat personal, de la tècnica utilitzada, del nombre de tractaments empleats i de la freqüència d'administració.

Cada quant es fa una TEC?

El més habitual és realitzar entre nou i dotze sessions dues o tres vegades per setmana. Un cop fetes les primeres sessions, i en cas que es decideixi continuar, s'espaien en el temps, primer en setmanes, després cada quinze dies i, finalment, en mesos.

Als pacients que se'ls administra TEC de manteniment, per prevenir les recaigudes, les sessions solen ser mensuals o bimensuals.

On es realitza?

La TEC es realitza en un centre mèdic especialitzat. És possible que es realitzi durant un ingrés, o bé que s'hagi d'anar a l'hospital durant un dia.

Situacions d'especial atenció

Les contraindicacions anestèsiques per a la pràctica de la TEC són molt poques i depenen bàsicament de les malalties prèvies que tingui el pacient i de que el procediment les pugui descompensar de manera irrecuperable (alteracions de la pressió intracranial, cardiopaties o malalties respiratòries o neuromusculars molt greus i evolucionades, etc.).

En general, l'anestesiòleg pren les mesures necessàries per compensar les alteracions que la TEC pugui provocar i que descompensa altres malalties.

¿Es pot fer TEC a nens o adolescents? I a ancians o embarassades?

La TEC és un tractament segur i eficaç en poblacions especials: nens i adolescents, gent gran i dones embarassades.

En nens menors de 13 anys el seu ús és molt poc freqüent, però podria usar-se en pacients en situacions de gravetat com la catatonia. En adolescents majors de 13 anys es fa servir en situacions molt concretes, similars a les de pacients adults: catatonia, esquizofrènia o depressió resistent i síndrome neurolèptic maligne.

Els paràmetres de realització del tractament (tècnics i d'anestèsia) s'ajusten a l'edat del pacient, de la mateixa manera que es fa amb el pes. Els efectes secundaris són similars als d'adults, i els estudis realitzats en aquesta franja d'edat garanteixen la seguretat del tractament.

També es pot administrar TEC en persones majors de 65 anys que compleixin els criteris per fer la TEC. Igual que en nens i adolescents, els paràmetres de realització del TEC s'ajusten a l'edat del pacient. Que el pacient tingui altres malalties o condicions més freqüents (hipertensió, problemes cardíacs, etc.) no exclou a l'hora de poder realitzar el tractament, només cal tenir-ho en compte a l'hora de monitorar al pacient abans i després del TEC.

En dones embarassades, que compleixin els criteris per fer  la TEC, el tractament és molt segur, tant per a la mare com per al fetus. Els anestèsics que s'utilitzen habitualment per a la TEC no tenen efecte sobre el fetus. Cal monitorar un registre fetal i realitzar un control obstètric.

Compleix la TEC amb tots els aspectes ètics i legals que s'ha d'exigir a qualsevol tractament?

En el moment que s'ha de administrar una TEC a un pacient, l'equip mèdic informa tant a ell com als seus familiars en què consisteix. Després el pacient (tutor, si és un menor d'edat o si el pacient està legalment incapacitat) ha de signar el full de consentiment informat per al procediment del TEC i per al d'anestèsia.

Un cop a la setmana es reuneix el Comitè de TEC, al qual assisteixen diversos psiquiatres, un anestesiòleg i una infermera, per seguir l'evolució de tots els pacients que estan en tractament, decidir els canvis de tractament o de la freqüència d'impartir el TEC i es valoren els nous casos de pacients als quals se'ls podria indicar aquesta teràpia.

En aquest sentit, la TEC compleix amb tots els aspectes ètics i legals, ja que disposa d'un Comitè que fa que les decisions siguin supervisades per diferents professionals experts en el tema.

Informació documentada per:
Miquel BioquePsiquiatre — Unitat d’EsquizofrèniaElisabet MacauInfermera — Unitat d’EsquizofrèniaImma BaezaPsiquiatre — Servei de Psiquiatria Infanto – JuvenilAntoni BenabarrePsiquiatre — Servei de Psiquiatria i PsicologiaRicard ValeroAnestesiòleg — Servei d’Anestesiologia, Reanimació i Tractament del Dolor

Publicat: 13 de juliol de 2018
Actualitzat: 13 de juliol de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.