Ressonància Magnètica

Temps de lectura: 3 min

Què és una Ressonància Magnètica?

La ressonància magnètica és una tècnica que fa servir un potent imant i ones de radiofreqüència per poder visualitzar amb detall les estructures internes del nostre cos. La prova es realitza en una taula mòbil, on s'estira el pacient, que s’introdueix dins l’equip.

En què consisteix?

A diferència de les radiografies i de la tomografia computada (TC), la ressonància magnètica utilitza imants i ones de radiofreqüència en comptes de raigs X o elements radioactius.

Els senyals del camp magnètic que es generen reboten en el cos i l’ordinador registra les diferents respostes que retorna cada teixit. D’aquesta manera, es poden generar moltes imatges durant un mateix examen.

Per a què serveix?

La ressonància magnètica s’utilitza per aconseguir imatges anatòmiques o funcionals del cos humà per realitzar un diagnòstic o valorar l’estat de salut d’un pacient. S’empra en una gran varietat d’afeccions, des de ruptures de lligaments fins a tumors. També són molt útils per explorar el cervell i la medul·la.

Com es fa?

Durant la prova, el pacient es col·loca en una taula mòbil que s'introdueix a l’interior de l’equip. És important que el pacient no es mogui perquè l’aparell pugui captar bé les imatges. Els professionals que atenen a la persona li parlaran i la controlaran fins que pugui sortir. De vegades, per poder veure millor algunes parts del cos pot ser que es necessiti administrar un contrast per via intravenosa al braç o la mà. Cal esmentar que la prova pot durar entre vint i quaranta minuts.

En tot moment, el personal sanitari informarà sobre la prova, aclarirà qualsevol dubte que es tingui. El pacient ha de signar un document de consentiment informat o omplir un qüestionari de seguretat (entre el metge i el pacient) que garanteixi que no hi ha contradiccions per introduir-lo en un camp magnètic.

En les exploracions pediàtriques, o quan el pacient no col·labori, es valorarà si cal administrar-li sedació.

Com cal preparar-se?

En la majoria dels casos, no es necessita cap preparació especial. Hi ha situacions que poden requerir l’administració d’un contrast, de manera que caldrà consultar amb el professional sanitari si s’ha d’estar en dejú.

És molt important comunicar al metge i/o especialista en radiologia si es porta un marcapassos, ja que en aquest cas no es pot realitzar la prova. Si es té cap altre tipus de pròtesi  metàl·lica, element ferromagnètic o inclòs alguna pròtesi dental, també cal avisar perquè es consideri si és adequat o no realitzar la prova.

Abans d’entrar en la sala es recomana no portar objectes metàl·lics (com joies, pírcings, rellotge, clips i agulles als cabells, cremalleres, botons, targetes, etc.). No s’ha de portar maquillatge ni les ungles pintades.

Situacions d’especial atenció

És possible que no es pugui realitzar la prova si es porta:

  • un marcapassos
  • grapes per aneurisma cerebral
  • alguns tipus de vàlvules cardíaques artificials
  • implants a l'oïda interna (coclears)
  • articulacions artificials recentment implantades
  • certs tipus d'stents vasculars

Sempre cal que comunicar als professionals sanitaris o al personal tècnic si es troba en qualsevol d'aquestes situacions:

  • embaràs
  • lactància
  • al·lèrgia al contrast
  • es pateix de claustrofòbia
  • insuficiència renal greu
  • trasplantament de fetge 
  • s'ha practicat una intervenció

Qui realitza la prova?

Els professionals tècnics en radiologia s’encarreguen de fer i controlar la prova en tot moment. Encara que hi hagi soroll, es pot parlar en les pauses entre una presa d'imatges i l'altre. A més, es té a mà un timbre per avisar en cas de necessitat.

Qui interpreta els resultats?

Un metge especialista en radiologia.

Quines sensacions tindré durant la prova?

És una prova indolora. Tot i que s’administri contrast, no es nota res d’especial. En tot cas es pot sentir una lleugera sensació de calor per tot el cos. Durant la prova s’aconsella que el pacient s’estigui quiet. A més, per esmorteir el so que produeix l’aparell, es posa una protecció auditiva.

En el cas de tenir claustrofòbia, cal comunicar-ho al professional sanitari per a que valori com abordar la prova. Es pot administrar una petita sedació o realitzar la prova amb un aparell obert.

Informació documentada per:

Laura Oleaga

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.