Temps de lectura: 2 min

Què és la Radiologia Contrastada?

És una tècnica radiològica convencional que utilitza un medi de contrast, és a dir, una substància –com el bari i el iode– que és opaca a la radiació. Aquesta es pot injectar, ingerir o introduir en forma lavativa per veure l’interior del cos humà.

La radiologia contrastada permet fer un estudi sobre l’aspecte i el funcionament de les estructures internes.

En què consisteix?

Aquesta tècnica resulta útil per realitzar un estudi sobre les formes i el funcionament de les diferents estructures del cos humà. S'utilitza una pantalla de fluorescència amb raigs X i un medi de contrast, o substància opaca, com el bari i el iode. Aquest s’injecta, ingereix o introdueix en forma lavativa, segons cada cas, la qual cosa facilita veure aquestes estructures.

Per a què serveix?

La radiologia contrastada s’empra per detectar malalties com les úlceres, pedres, tumors benignes, tumors malignes, processos inflamatoris, així com per fer valoracions postquirúrgiques.

Com es fa?

Abans de realitzar aquestes proves el pacient cal que es despulli, descalci i es posi una bata. També es recomana no portar joies ni objectes metàl·lics perquè interfereixen en la visualització i interpretació de les imatges.

Després s’administra el contrast i s’obtenen les radiografies. Durant el procés de la presa d’imatges, en la majoria de les exploracions s’indiquen les diferents posicions, per exemple, estar-se dempeus o ajeure’s a la taula d’estudi. També es pot demanar que el pacient estigui immòbil i sense respirar per evitar així que les radiografies quedin borroses.

Com cal preparar-se?

En la majoria d’aquestes proves, és important estar en dejú almenys 6 hores abans de començar. Tampoc es recomana fumar durant aquest període.

En el cas de les radiografies contrastades del sistema digestiu, s’aconsella que l’estómac estigui buit perquè l’estudi sigui vàlid.

Situacions d’especial atenció

Atès que són exploracions que utilitzen raigs X, cal avisar al professional sanitari, personal infermer o tècnic si s’està embarassada o es creu que es pot estar.

Qui realitza la prova?

Els professionals sanitaris s’encarreguen de guiar i assessorar al pacient durant tota la prova.

L’estudi es realitza en una sala especialment condicionada per a cada exploració. En funció dels centres i del tipus d’estudi, el tècnic –supervisat pel radiòleg o radiòloga– pot realitzar la prova. Així mateix, els radiòlegs emeten un informe signat per al metge que ha sol·licitat l‘estudi.

Qui interpreta els resultats?

Un professional sanitari especialista en radiologia.

Quines sensacions tindré durant la prova?

El sabor i la consistència de la preparació del líquid de contrast pot no resultar molt agradable, ja que normalment és espès i terrós (en el cas del bari) i amb gust d’anís (si s’utilitza una altre substància alternativa). En el cas del iode es pot notar una lleugera sensació d’escalfor a la cara, al coll i sobretot a la zona genital.

També, la taula d’estudi on es fa la prova pot ser que es noti dura i freda.

Informació documentada per:
Laura OleagaRadiòloga — Servei de Radiodiagnòstic

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.