Pronòstic del Trastorn Depressiu

Temps de lectura: 4 min

El pronòstic de la malaltia sol estar molt associat a la presència de factors desencadenants. Quan el trastorn depressiu apareix de forma totalment espontània, el pronòstic sol ser molt favorable. Per contra, quan està associat a algun succés precipitant o a característiques de la personalitat del pacient, sol haver-hi més tendència a la cronicitat (o dit d'una altra manera, pitjor resposta al tractament).

Complicacions agudes del Trastorn Depressiu

La principal complicació aguda a destacar és el suïcidi (o intent de suïcidi):

  • Les persones que pateixen un trastorn depressiu tenen un risc de suïcidi 30 vegades superior a la població general.
  • Aproximadament un 15% dels pacients que pateixen un trastorn depressiu, realitzen com a mínim un intent de suïcidi.

L'existència de qualsevol d'aquests factors i, sobretot, la combinació de diversos d'ells, ha de posar en alerta davant la possibilitat que es produeixi un intent de suïcidi:

  • Sentiment de desesperança molt intens.
  • Ansietat elevada.
  • Idees recurrents de suïcidi.
  • Personalitat molt impulsiva o molt autoexigent. La impulsivitat s'associa especialment amb l'augment del risc d'intent de suïcidi; l'autoexigència s'associa essencialment amb un major risc de suïcidi consumat.
  • Sensació subjectiva o objectiva de solitud (per exemple, viduïtat).
  • Abús d'alcohol o altres drogues.
  • Coexistència amb una altra malaltia greu.
  • Maltractament físic i / o abús sexual en la infància.
  • Intent de suïcidi previ.
  • Antecedent familiar de suïcidi o d'intent de suïcidi.

Les idees de suïcidi són un símptoma més de la malaltia.

Complicacions cròniques del Trastorn Depressiu

La principal complicació a llarg termini dels trastorns depressius, en particular en els subtipus distímia i depressió major, és la seva elevada tendència a les recaigudes.

No és possible predir qui presentarà un curs recurrent i qui no. No obstant això, sí que hi ha certs fets que s'associen a una major o menor tendència a presentar nous episodis.

  • Presència de símptomes residuals (símptomes no curats del tot).
  • L'edat de la persona en el moment de tenir l'últim episodi. Com més edat, major tendència a recaure.
  • El nombre d'episodis previs.
  • La intensitat de trets de personalitat disfuncionals

Cal recordar que els trastorns depressius poden tenir un desencadenant (per exemple, una situació ambiental estressant) o poden ser aparentment espontanis. Pel que és important destacar que és molt característic dels trastorns depressius que a major nombre d'episodis previs més autonomia del trastorn; és a dir, a més episodis previs, més probable és que el proper episodi no tingui un desencadenant extern.

Informació documentada per:
Joana Guarch DomènechPsicòloga — Servei de Psiquiatria i PsicologiaVíctor NavarroPsiquiatra — Servei de Psiquiatria i Psicologia

Publicat: 3 de abril de 2018
Actualitzat: 3 de abril de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.