Diagnòstic del Trastorn Depressiu

Temps de lectura: 2 min

Tot i els esforços realitzats per la comunitat científica per a trobar una prova que permeti realitzar el diagnòstic precís, amb objectivitat, dels trastorns depressius, en l'actualitat no es disposa de cap tècnica específica útil per realitzar aquest diagnòstic.

prueba tachada

A dia d'avui, cap de les proves d'imatge que s'utilitzen per  "veure" el cervell (TC, escàner, ressonància magnètica, radiografia, SPECT, PET, ressonància magnètica funcional), l'electroencefalograma, anàlisi de sang (inclòs el de serotonina i/o liti) o els estudis genètics mitjançant saliva o mucosa de la boca, són útils per diagnosticar els trastorns depressius.

metge pacient, dona

L'única font d'informació rellevant per al diagnòstic d'aquesta malaltia és l'entrevista clínica amb el pacient (i, sovint, amb alguna persona propera). També és important destacar que la utilització d'escales o d'entrevistes clíniques estructurades no permet assegurar la infal·libilitat del diagnòstic.

Informació documentada per:

Joana Guarch Domènech
Víctor Navarro

Publicat: 3 de abril de 2018
Actualitzat: 3 de abril de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.