Els trastorns depressius són un conjunt de malalties que tenen com a símptoma en comú la presència de tristesa patològica. En medicina es defineix el símptoma de tristesa com la presència d'un sentiment de pena més intens de l'esperable i que limita de forma mantinguda que una persona pugui rendir en les seves activitats habituals.

Tristesa no patològica Tristesa com a símptoma de malaltia

Intensitat proporcionada a la situació

Intensitat desproporcionada a la situació

Intensitat no mantinguda en el temps

Intensitat mantinguda en el temps

Absència d'altres símptomes depressius

Presència d'altres símptomes depressius
No limitant Limitant

 

En base als símptomes més freqüents, a la resposta als diversos tractaments existents i al pronòstic a curt, mitjà i llarg termini, els trastorns depressius es divideixen en:

El trastorn adaptatiu amb ànim deprimit es caracteritza per:

  • El mateix pacient identifica un desencadenant (estressor) recent com l'origen dels símptomes.
  • El desencadenant (o les seves conseqüències directes) encara està present.
  • L'exposició a situacions ambientals intenses dona pas, transitòriament, a un rendiment adequat. Dit d'una altra manera, si a la persona afectada per un trastorn adaptatiu se li mostra un estímul intens (per exemple, un vídeo divertit del seu nét) pot posar atenció al nou focus i expressar el sentiment lògic enfront d'aquesta situació.

El trastorn distímic o distímia es caracteritza per:

  • Presència crònica (mesos o anys, no dies o setmanes) de sensació d'insatisfacció, de desànim i abatiment que motiven tristesa i un pitjor funcionament diari de la persona. Predomina l'apatia i la pèrdua d'iniciativa sobre la pèrdua d'il·lusions.
  • El pacient descriu el seu sentiment de tristesa com qualitativament similar al sentiment normal de tristesa. El que crida l’atenció al pacient és la seva cronicitat i l'aparent absència de situacions desencadenants concretes.
  • Igual que succeeix en el trastorn adaptatiu, l'exposició a situacions ambientals intenses dona pas, transitòriament, a un rendiment adequat.
  • Sovint, però no sempre, aquests pacients tenen una personalitat de base molt emocional  i/o molt dependent.

L'episodi depressiu (o depressió major) es caracteritza per:

  • El pacient descriu el seu sentiment de tristesa com qualitativament diferent al sentiment normal de tristesa, considerant-ho una vivència nova. El característic és l'existència d'una reducció en la resposta emocional davant de situacions de teòricament marcat calat emocional. Aquest fet explica que el pacient moltes vegades no centri la seva queixa en la seva tristesa, sinó en la sensació de por o angoixa davant del bloqueig emocional que pateix.
  • A diferència del que succeeix en el trastorn adaptatiu i en la distímia, l'exposició a situacions ambientals intenses comporta una oscil·lació escassa o nul·la en el seu estat d'ànim (és a dir, el seu estat d'ànim no és fàcilment modificable mitjançant situacions ambientals concretes).

Taula comparativa de les característiques principals del sentiment de tristesa en cada un dels tres trastorns depressius més freqüents

Trastorn adaptatiu Trastorn distímic Episodi depressiu
Tristesa focalitzada en el problema o estrès agut Sensació crònica de tristesa, amb insatisfacció, ràbia i /o decepció Sensació d'incapacitat, atordiment, alerta i por davant la pobresa de les seves respostes emocionals
Millora transitòria davant estímuls intensos Millora transitòria davant d'estímuls intensos Absència de millora franca davant estímuls intensos

Segons dades publicades per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), a Espanya cada any 5,2 persones per cada 100 habitants tenen un trastorn depressiu.

La prevalença de la depressió varia discretament d'una zona del món a una altra; les taxes més baixes s'observen a la Regió del Pacífic Occidental (3,6 individus per cada 100 habitants) i les més elevades a l'Àfrica (5,4 per cada 100 habitants).

Els trastorns depressius són, aproximadament, dues vegades més freqüents en el sexe femení que en el masculí. Així mateix, la prevalença varia segons l'edat. A més edat, més risc de patir aquest tipus de malalties. La incidència més elevada es dona entre les dones majors de 55 anys (7,5 per cada 100). Els trastorns depressius també afecten els nens i adolescents, encara que la seva prevalença és menor que entre els adults.

Informació documentada per:
Joana Guarch DomènechPsicòloga — Servei de Psiquiatria i PsicologiaVíctor NavarroPsiquiatra — Servei de Psiquiatria i Psicologia

Publicat: 3 de abril de 2018
Actualitzat: 3 de abril de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.