Trastorn Depressiu

Causes del Trastorn Depressiu

Temps de lectura: 5 min

Tot i els innombrables esforços per conèixer les causes dels trastorns depressius, a dia d'avui, no hi ha una resposta.

El que sí es pot afirmar és que, a diferència de la idea àmpliament estesa en la societat, els trastorns depressius no són causats directament per la manca o escassetat de serotonina al cos. Se sap que ingerir aliments o productes químics que augmenten la quantitat de serotonina ala sang, no millora la malaltia depressiva.

En base a la prevalença superior en el sexe femení que en el masculí, també ha estat àmpliament estudiada la possible implicació causal d'algun factor hormonal en el desenvolupament d'un trastorn depressiu, però de moment tampoc aquesta via d'investigació ha donat resultats favorables.

Una altra via àmpliament explorada ha estat i és la possible existència d'una alteració biològica al cervell, però novament els resultats no han permès suggerir una alteració concreta a aquest nivell.

Factors de risc del Trastorn Depressiu

estrés y ansiedad durante tiempo prolongado

Presència de nivells d'estrès o ansietat elevats per un període de temps prolongat.

maltrato físico o psíquico infancia

Maltractament físic o psíquic en els primers anys de vida.

Altres factors que augmenten el risc de patir un trastorn depressiu són:

família, factors hereditaris

Genètics. Tenir un o més familiars de primer o segon grau afectats per un trastorn depressiu, un trastorn bipolar o un trastorn d'ansietat. És possible que també sigui un factor de risc el tenir un antecedent familiar d'abús d'alcohol.

Diferents estats d'ànim

Personalitat. Tenir algun tret de personalitat molt extrem, per exemple, inseguretat intensa, perfeccionisme elevat, etc.

causes neurològiques

Malalties no psiquiàtriques. Especialment, algunes malalties endocrinològiques, reumatològiques, cardiovasculars i neurològiques.

Medicaments

Ús de fàrmacs. Especialment els corticoides, l'interferó i alguns antihipertensius.

alcohol

Abús d'alcohol.

No obstant això, és molt important destacar que no totes les persones que tenen un trastorn depressiu presenten un d'aquests factors de risc. L'excepció és el subtipus de trastorn depressiu denominat trastorn adaptatiu que, per definició, si requereix de la presència d’un factor estressant greu com a desencadenant de la malaltia.

També és molt rellevant destacar que la idea àmpliament estesa que la persona que té un trastorn depressiu és que és un "immadur" o ha d'estar molt preocupat per alguna cosa, és totalment errònia; la distímia i l'episodi depressiu (o depressió major) pot ser d'aparició espontània.

La Depressió Postpart

Una de les etapes de la vida en què hi ha un risc especialment elevat de desenvolupar un trastorn depressiu és el postpart. Hi ha dos tipus de trastorns depressius postpart: l'anomenat baby blues i la depressió postpart.

  • Baby blues. Es defineix baby blues o símptomes blues pospart a l'existència d'una alteració lleu en l'estat d'ànim de la mare després de parir (puèrpera). Aquests símptomes depressius lleus són molt freqüents. La persona que pateix símptomes blues postpart, a més de presentar sentiments d'incapacitat o falta de motivació, el que acostuma a manifestar és molta inestabilitat de l'humor amb gran tendència al plor. Sovint, a més, presenta irritabilitat, ansietat, cefalea, insomni i queixes subjectives de falta de concentració. Aquests símptomes solen remetre espontàniament en un termini màxim de dues setmanes. No es considera una malaltia i no cal cap tractament.
  • Depressió postpart. Es refereix a un episodi depressiu (no trastorn adaptatiu o trastorn distímic) que s'inicia en les primeres dotze setmanes després del part. La simptomatologia que s'observa és similar a la de qualsevol episodi depressiu (depressió major): tristesa, sentiments de desesperança i de minusvalidesa, insomni, pèrdua de gana, alentiment psicomotor, pensaments recurrents de mort, símptomes físics diversos (molèsties digestives, cefalea, fatiga), ansietat elevada, etc. La depressió postpart sí que requereix tractament. Si no es realitza el tractament adequat l'episodi depressiu postpart s’acostuma a prolongar per un període d'entre 6 i 12 mesos. El tractament de la depressió postpart és similar a la de qualsevol episodi depressiu. Tot i la creença àmpliament estesa que amb freqüència la pacient de depressió postpart té tendència a agredir el fill acabat de néixer, aquest fet és en realitat excepcional.

Es desconeix què motiva l'elevada incidència de trastorns depressius durant el postpart. En les hores i dies posteriors al part es produeixen en el cos de la dona intensos i sobtats canvis hormonals. Aquests canvis afecten especialment les hormones sexuals (estrògens, progesterona), a la prolactina, a les hormones tiroïdals i al cortisol. Aquests canvis, probablement, tenen un paper clau en el desenvolupament dels trastorns depressius del puerperi.

Tot i que no es pot predir al 100% qui patirà un trastorn depressiu postpart, si es coneixen diversos factors de risc de tenir un trastorn depressiu durant el puerperi. Entre tots els factors de risc coneguts, l'haver patit un episodi previ de depressió postpart és el que té una major poder de predicció de futures recaigudes.

Principals factors de risc de patir un trastorn depressiu postpart

Antecedent personal de trastorn depressiu (risc especialment elevat si l'antecedent personal és de depressió postpart).

Presentar simptomatologia ansiosa i/o depressiva durant l'embaràs.

Tenir escàs suport social i familiar durant l'embaràs.

 

Informació documentada per:

Joana Guarch Domènech
Víctor Navarro

Publicat: 3 de abril de 2018
Actualitzat: 3 de abril de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.