Tractament del Trastorn de l'Espectre Autista

Temps de lectura: 7 min

Cada nen o adult amb autisme és únic, de manera que cada pla d'intervenció s'ha d'adaptar per fer front a les seves necessitats específiques.

Els objectius generals del tractament són:

  • Minimitzar els dèficits d'interacció i comunicació social i conductes repetitives (símptomes nuclears) i els símptomes associats.
  • Millorar l'autonomia i el funcionament per facilitar l'aprenentatge acadèmic, l'adquisició d'habilitats de la vida quotidiana i el desenvolupament d'activitats d'oci plaents.
  • Disminuir totes les conductes que interfereixen amb el funcionament.

La majoria de les intervencions útils per aconseguir aquests objectius les duen a terme, més que els metges, els pares i professionals especialitzats, psicòlegs, terapeutes conductuals, professors. És preferible que les intervencions se centrin en l'entorn habitual de la persona.

En alguns casos, el tractament mèdic pot ser clau en la intervenció per a problemes específics, com l'agressivitat o les autolesions, i per al tractament d'altres trastorns psiquiàtrics o neurològics associats.

Al començament, la intervenció conductual intensiva involucra a tota la família del nen que treballa en estreta col·laboració amb l'equip de professionals, que en alguns casos pot endinsar-se en l'àmbit familiar. En altres casos, s'ofereix la teràpia en un centre especialitzat o a l'aula preescolar.

Les diferents intervencions i suports s'adapten al desenvolupament del nen a mesura que adquireix habilitats socials i d'aprenentatge. Quan els nens amb autisme van a l'escola es beneficien de l'entrenament en habilitats socials específiques i dels enfocaments especialitzats i adaptats a l'ensenyament.

La investigació demostra que quan el tractament incorpora als pares, s'aconsegueixen majors millores en els fills.

La capacitació dels pares directament amb els terapeutes o mitjançant grups de pares, és d'importància fonamental en el tractament de l'autisme. La investigació demostra que quan el tractament incorpora als pares i se’ls dóna eines per aprendre a manejar les conductes disfuncionals dels fills, així com per treballar i reforçar l'aprenentatge d'habilitats adaptatives, s'aconsegueixen majors millores en els fills. Per això, s'han desenvolupat programes específics dirigits a pares de nens i adolescents amb autisme (The incredible years program).

Així mateix, és molt important tractar també les comorbiditats psiquiàtriques que pugui presentar la persona amb autisme. La presència d'altres trastorns psiquiàtrics associats a l'autisme és freqüent en una percentatge important de nens, adolescents i adults amb autisme i solen limitar de manera significativa la qualitat de vida de la persona. Alguns programes d'intervenció psicològica per tractar, per exemple, trastorns d'ansietat, s'han adaptat específicament a les característiques de les persones amb autisme amb l'objectiu d'incrementar la seva eficàcia en la millora d'aquestes comorbiditats (el programa Coping Cat).

Tractament farmacològic

El tractament psicofarmacològic és aquell que s'empra per facilitar canvis conductuals, emocionals o cognitius. No es disposa de cap tractament específicament dirigit a millorar la simptomatologia de dèficit en la comunicació i la interacció social característica de l'autisme. No obstant això, els psicofàrmacs poden ser eficaços en determinada simptomatologia, molt freqüent en el TEA, i que pot interferir tant en la socialització, com en el progrés educatiu, la seguretat i la qualitat de vida de la persona amb autisme.

Algunes de les denominades "dianes" farmacològiques són la irritabilitat, l'agressivitat, les autolesions, la simptomatologia TDAH (inatenció, distraibilidad, impulsivitat, hiperactivitat), ansietat, trastorns de l'estat d'ànim i problemes de son.

  • Antipsicòtics atípics, com la risperidona i l'aripiprazol. Per disminuir la irritabilitat, incloent l'agressivitat, les autolesions i les agitacions conductuals, tant en nens com adolescents amb TEA.
  • Metilfenidato, l'atomoxetina i la guanfacina. Per tractar la inatenció, la impulsivitat i la hiperactivitat.
  • Antipsicòtics atípics (risperidona, aripiprazol), alguns inhibidors de la recaptació de serotonina (fluoxetina, fluvoxamina, sertralina) i els tractaments anticonvulsivants (com el valproat sòdic). Per al tractament de les conductes repetitives i la rigidesa associada a l'autisme.
  • Melatonina. Eficaç per als que tenen dificultats per agafar el son.

Efectes secundaris

Tots els psicofàrmacs poden tenir efectes secundaris. Una vegada que s'ha pres la decisió d'assajar un tractament psicofarmacològic cal:

  • Identificar clarament els símptomes diana de la medicació.
  • Monitoritzar tant aquests símptomes com altres, que poden ser efectes secundaris o col·laterals del tractament.
  • Encara que és preferible el tractament amb un sol fàrmac, els problemes més complexos poden requerir una combinació de fàrmacs, de manera que cal tenir en compte les interaccions entre ells i monitoritzar.

La indicació mèdica per mantenir un tractament farmacològic es realitza de forma individualitzada i depèn de l'equilibri entre la seva eficàcia i els possibles efectes secundaris. En aquesta decisió ha de participar tant la família com la persona afectada de TEA.

Els efectes secundaris més freqüents de cada tractament són:

  • Antipsicòtics atípics, com la risperidona i l'aripiprazol. Solen produir augment del pes i, en alguns casos, augment de la sedació.
  • Metilfenidat. L'efecte secundari més freqüent és la disminució de la gana, la demora en la conciliació del son i l'aparició o exacerbació de tics motors.
  • Atomoxetina. Produeix cefalea i molèsties gàstriques, que milloren si es pren durant els àpats, preferiblement amb lactis.
  • Guanfacina. Provoca somnolència i sedació, sobretot, a l'inici del tractament. En alguns casos, també cefalea.
  • Inhibidors de la recaptació de serotonina (fluoxetina, fluvoxamina, sertralina). Poden produir molèsties gastrointestinals, cefalea i augment global de la ingesta, amb augment del pes final.
Informació documentada per:
Antonia BretonesInfermera — Servei de Psiquiatria Infantil i JuvenilRosa Maria CalvoPsiquiatra — Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.