Trastorn de l'Espectre Autista

Què és el Trastorn de l'espectre autista?

Temps de lectura: 3 min

El Trastorn de l'espectre autista (TEA) i l'autisme són els termes generals que donen nom a un grup de trastorns complexos del desenvolupament cerebral (neurodesenvolupament).

Aquests trastorns es caracteritzen per presentar diversos graus de dificultat en la interacció i la comunicació social, així com per la tendència a realitzar conductes repetitives.

Abans, els diferents trastorns eren reconeguts com subtipus de la malaltia: trastorn autista, trastorn desintegratiu infantil, trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat (TGD-ne) i la Síndrome d'Asperger. Ara tots aquests trastorns s'han inclòs sota un mateix paraigua (l'espectre), i el diagnòstic que es dóna és el de Trastorn de l'espectre autista (TEA).

A quantes persones afecta el Trastorn de l'Espectre Autista?

Als Estats Units al voltant d'1 de cada 68 nens està identificat amb algun trastorn de l'espectre de l'autisme. Aquesta xifra suposa un augment de deu vegades en la prevalença al llarg dels últims 40 anys.

Aquest augment s'explica, en part, per la millora en el diagnòstic, així com per la conscienciació sobre el trastorn. Els factors ambientals també influeixen en aquesta variabilitat.

A Europa les xifres de diagnòstic són, d’aproximadament, 1 de cada 100 nens.

No es coneixen les xifres de diagnòstic en població adulta, però se sap que és un trastorn del neurodesenvolupament que persisteix en l'edat adulta. La simptomatologia pot variar en aquesta edat, pel que resulta més difícil la seva identificació.

Hi ha diferència de gènere en l'autisme?

L'autisme és de quatre a cinc vegades més comú entre nens que en nenes. La diferència d'afectació es deu a un efecte protector a nivell neurobiològic associat al sexe femení, com pot ser l'exposició a diferents hormones durant el neurodesenvolupament. No obstant això, en els últims anys aquesta diferència ha disminuït a causa de que les nenes estan infradiagnosticades.

Aquesta distinció de gènere s’explica per la forma en què es presenten els símptomes en nens i en nenes, sent més fàcils d'observar en els nens (hipòtesi del "camuflatge"). Tot i que les nenes amb TEA també presenten importants dèficits en habilitats socials i en la reciprocitat socioemocional, mostren conductes "compensatòries", com mantenir-se en els grups socials, mentre que els nens tendeixen a jugar més sols.

A nivell de comunicació, les nenes tendeixen a mostrar més, freqüentment, conductes socialment adequades, com somriure a resposta a l'aproximació o els comentaris d'altres persones, així com un nivell de desenvolupament del llenguatge superior al dels nens amb TEA.

Així mateix, pel que fa als nens, les nenes mostren interessos socialment compartits amb la resta (ex. interès en nines, animals) i menys interessos inusuals. No obstant això, tot i la naturalesa comuna dels seus interessos, persisteix una intensitat i característiques clarament alterades.

Tipus de Trastorn de l'Espectre Autista

El grup de trastorns que engloba el concepte de TEA es caracteritza per tenir en comú alguns símptomes com poden ser les alteracions en la interacció i la comunicació social i conductes repetitives. Però hi ha una gran varietat de presentacions clíniques que depenen de la gravetat de la simptomatologia principal, i també dels diferents símptomes associats que puguin aparèixer. Per exemple, respecte a la capacitat intel·lectual i la capacitat de comunicació verbal, hi ha una gran varietat de presentacions en les persones amb TEA:

Fins a un 40% de les persones amb TEA tenen una capacitat intel·lectual mitjana igual o superior a la mitjana (és a dir, no associen cap grau de discapacitat intel·lectual).
Altres persones amb autisme, tenen una discapacitat molt significativa i no són capaços de viure de manera independent.
Moltes de les persones amb espectre autista tenen habilitats excepcionals en el visual, la música i algunes habilitats acadèmiques (càlcul).
Al voltant d'un terç de les persones amb TEA són no-verbals, però poden aprendre a comunicar-se a través d'altres mitjans.

Cada persona amb autisme s'ha de tractar de forma individualitzada per establir la intervenció més adequada, dirigida a potenciar les seves habilitats, millorar les dificultats que interfereixen en el funcionament i proporcionar-los el grau de suport necessari.

Seguiu llegint Factors de risc