Síndrome de Transfusió Fetus Fetal

Tractament de la Síndrome de Transfusió Fetus Fetal

Temps de lectura: 4 min

L'evolució natural de la transfusió fetus fetal implica una alta morbimortalitat a l'úter o neonatal en la majoria dels casos, amb taxes de discapacitat neurològica entre el 40% i el 80% i, de mortalitat, pràcticament en el 100% dels casos si apareix abans de les 20 setmanes i del 80% si apareix entre les 21 i les 26 setmanes.

El diagnòstic primerenc i un tractament en el moment adequat, són essencials per a millorar el pronòstic. Atès que pot progressar ràpidament, és una malaltia que requereix un tractament urgent els dies següents al diagnòstic.

El tractament de primera elecció per a la síndrome de transfusió fetus fetal sever és el quirúrgic: la cirurgia fetoscòpica.

La cirurgia fetal (fetoscòpia) és el tractament d'elecció de la transfusió fetus fetal. Es va proposar com a tractament de la síndrome de transfusió fetus fetal a principis dels 90.

Es tracta d'una cirurgia mínimament invasiva. Es realitza una incisió a la pell d'uns 3 mm i s'insereix una cànula (trocar) fins a l'interior de la cavitat uterina, a través de la qual s'introdueix una càmera i la fibra làser.

El problema de la transfusió fetus fetal radica a la placenta, no en els fetus, per això el tractament també es realitza sobre la placenta. S'obté visió directa a través d'un endoscopi i, després d'identificar les comunicacions vasculars, aquestes es coagulen amb làser, eliminant totes les connexions vasculars entre els fetus i dividint la placenta única en dos territoris placentaris independents, com si es tractés d'una gestació bicorial.

En la majoria de casos es realitza amb anestèsia local associada a una sedació, perquè la gestant estigui més relaxada. La gestant està adormida, però respirant espontàniament.

Després de la cirurgia, i durant les primeres 24 hores, la pacient ha d'estar al llit i en repòs absolut. A les 24 hores es realitza un primer control ecogràfic i, si no apareixen complicacions, comença la mobilització i es dóna l'alta al seu domicili.

Durant les setmanes següents a l'operació es fan els controls ecogràfics, cada setmana, i es recomana mantenir repòs relatiu i baixa laboral fins al final de la gestació. S'entén per repòs relatiu,no fer pressió abdominal (no agafar pesos i no fer exercicis que augmentin la pressió abdominal), i fer mobilitzacions curtes (moure's per casa i caminar durant 5 o 10 minuts seguits) però freqüents.

Un tractament de segona elecció és realitzar un amniodrenatge. L'amniodrenatge consisteix a introduir una agulla a l'interior de la cavitat amniòtica amb l'objectiu d'extreure l'excés de líquid amniòtic del sac del receptor i, així, reduir la pressió i el risc de part preterme.

Els resultats obtinguts amb aquest mètode són clarament inferiors als del làser i, per tant, es reserva el seu ús per a casos en els quals el làser no és possible o està contraindicat.

Amb aquest mètode la mitjana de supervivència és propera a un 60%, amb taxes de discapacitat neurològica superiors al làser. Amb aquesta teràpia s'aconsegueix perllongar la gestació, però només és un tractament simptomàtic, no tracta la causa de la malaltia, que és la presència de la transfusió a través de les anastomosis ja esmentades.

Les complicacions més freqüents són:

  • Trencament prematur de membranes (RPM). Es tracta del trencament de la bossa amniòtica i sortida de líquid amniòtic a l'exterior. Pot passar entre un 10% i un 20% dels casos. És una complicació freqüent que no implica, la majoria de vegades, la pèrdua de la gestació.
  • Part preterme (PP). En el nostre mitjà, l'edat gestacional mitjana de part de les dones a les quals s'ha realitzat una cirurgia fetal és de 33 setmanes i d’entre aproximadament un 5% i un 8% de casos, es produeix un part prematur extrem (abans de les 28 setmanes).
  • La pèrdua gestacional. Succeeix aproximadament en un 5-10% dels casos degut a un part preterme, trencament de les membranes o no tolerància del fetus al tractament. El tractament de la transfusió fetus fetal fa que, de forma aguda, s'aturi la sobrecàrrega de volum en els fetus receptors i que els fetus donants augmentin el seu volum, situació a la qual s'han d'adaptar ràpidament. En alguns casos, els fetus no aconsegueixen adaptar-se, comportant a la seva mort.
  • Retard de creixement selectiu. El fet de dividir la placenta en dues, convertint els bebès en bessons independents, implica que cada fetus tingui ara el seu propi territori placentari. En els casos en què la divisió placentària és molt asimètrica, existeix el risc que el fetus amb poca placenta present un retard de creixement selectiu. El risc és major en aquells casos en què la discordança de creixement entre tots dos fetus, prèvia a la cirurgia, és superior d'entre el 30% i el 35%. En casos severs, pot comportar a pèrdua fetal.
  • Seqüeles neurològiques del fetus supervivent. S'han descrit taxes variables de seqüeles neurològiques en la transfusió fetus fetal (del 2% al 20%). Les sèries més recents en les quals les taxes d'èxit del tractament és major, i amb millors protocols de seguiment dels fetus tractats mitjançant fetoscòpia, reporten taxes de lesió neurològica menors, entre el 2% i el 8%, presents prèviament al part en la meitat dels casos. Aquesta complicació és més freqüent en els receptors i està principalment associada a la prematuritat.
  • Infecció intraàmnica. És una complicació poc freqüent gràcies a la utilització d'antibiòtics profilàctics durant la cirurgia. Encara que apareix en menys de l'1% dels casos, les conseqüències són la pèrdua gestacional i/o el part prematur.
  • Transfusió Fetus Fetal (TFF) inversa. S'esdevé quan el fetus donant és ara el receptor i a la inversa. Encara que és poc freqüent requereix d'una nova cirurgia.
  • Instauració de la seqüència anèmia/policitèmia (TAPS). És una nova forma de transfusió fetus fetal crònica denominada seqüència anèmia policitèmia (TAPS), que es caracteritza per una diferència d'hemoglobina entre un bessó i un altre i no presenta seqüència oligopolihidroamni.

Informació documentada per:

Mar Bennasar
María Marí

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.