Síndrome de Fatiga Crònica

Viure amb la Síndrome de Fatiga Crònica

Temps de lectura: 2 min

En la síndrome de fatiga crònica és important modificar alguns hàbits de l’estil de vida, com evitar els costums tòxics,  el sobrepès i la desnutrició.

poma

Alimentació. És recomanable seguir una dieta el menys processada possible (biològica) i personalitzada per aconseguir un control adequat del pes. S’ha d’evitar el sobrepès amb una dieta hipocalòrica sense greixos animals ni lactis d’origen animal i limitar els hidrats de carboni d’absorció ràpida. Alguns pacients amb SFC veuen beneficis amb una dieta baixa en gluten degut a que tenen intolerància al gluten no celíac. En cas de dèficit de calci, ferro o vitamina D s’han de prendre suplements adequats.

Coenzims

Coenzims. Alguns complements energètics orals, com la combinació de Coenzim Q10 i NADH, han demostrat certa eficàcia transitòria en alguns pacients. Aporten energia als mitocondris cel·lulars i milloren lleument la  fatiga.

Dona fent acupuntura

Teràpies complementàries. Pel que fa a les teràpies complementàries, la majoria dels pacients acostumen a emprar-les en algun moment. Tot i això, no han demostrat evidència d’efectivitat en el tractament de la síndrome. Només l’acupuntura pot millorar de forma transitòria el dolor, l’ansietat i les contractures d’alguns pacients. La homeopatia no ha demostrat eficàcia. Tampoc l’ozonoteràpia.

Massatges intensos

Massatges intensos. Poden ser contraproduents i induir més dolor.

Apoyo emocional, mujeres

Suport emocional. No és fàcil per al pacient adaptar-se i conviure amb la malaltia. De fet, quan es diagnostica la síndrome de fatiga crònica, el pacient pateix una fase de difícil acceptació per la pèrdua de la funcionalitat que ja no tornarà a tenir. Aquest procés pot durar des de mesos fins a anys. La malaltia no només repercuteix al pacient, sinó també al seu entorn familiar, laboral i social. No existeix un patró únic de la patologia ni una solució única. La intervenció ha de ser adaptativa, en cada cas, i en funció dels recursos locals. Les associacions de pacients amb síndrome de fatiga crònica i, també, els grups d’autoajuda poden millorar la informació i adaptació evolutiva per evitar que el pacient entri en una espiral d’invalidesa.

Informació documentada per:

Joaquín Fernández

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.