Tractament de la Rinosinusitis

Temps de lectura: 4 min

L'objectiu del tractament de la rinosinusitis és reduir la inflamació nasosinusal; eliminar la causa que la provoca; reduir el nombre de reaguditzacions i mantenir les fosses nasals permeables.

El tractament inicial depèn de la gravetat de la malaltia. Si és lleu es comença amb tractament simptomàtic (descongestionants, solució salina, analgèsics). En cas de ser moderada s'administren corticoides tòpics i, si és greu, antibiòtics, corticoides tòpics i orals. 

Tractament no farmacològic

Irrigación nasal

Irrigació nasal amb sèrum salí fisiològic i solució salina hipertònica. Per alleujar els símptomes en arrossegar la mucositat retinguda, tant en rinosinusitis aguda com crònica.

Tractament farmacològic

Entre aquests tractaments s'inclouen els següents:

aerosol o espray nasal

Corticosteroides nasals. Es tracta d’esprais d'ús nasal amb efecte antiinflamatori. Tenen una molt baixa absorció en sang pel que fan el seu efecte únicament al nas. Alguns exemples són fluticasona, triamcinolona, ​​budesonida, mometasona i dipropionat de beclometasona.

Pastilles verdes i blanques

Corticosteroides orals. Aquests medicaments s'utilitzen per alleujar la inflamació de la rinosinusitis greu, sobretot si també es tenen pòlips. Els corticosteroides orals poden provocar efectes secundaris greus quan s'utilitzen per períodes prolongats, per la qual cosa s'utilitzen només per tractar símptomes greus.

Aspirina

Tractament de desensibilització a l'aspirina en el cas de produir-se reaccions que provoquen rinosinusitis. Sota supervisió mèdica, es reben dosis d'aspirina gradualment majors per augmentar la tolerància.

Medicaments

Antibiòtics. De vegades, cal fer servir antibiòtics per a la rinosinusitis, sobretot en rinosinusitis agudes de causa bacteriana.

Descongestionante nasal, suero nasal

Descongestionants nasals. En el tractament de la rinosinusitis aguda es poden usar per períodes curts de temps per a disminuir la congestió nasal i aconseguir un millor grau de ventilació i de drenatge dels sins. No està demostrat que siguin eficaços en la rinosinusitis crònica.

Inmunoteràpia

Immunoteràpia. Si les al·lèrgies empitjoren la rinosinusitis, les vacunes antial·lèrgiques injectables o sublinguals (immunoteràpia) ajuden a reduir la reacció del cos a al·lèrgens.

Tractament quirúrgic

cirurgia bisturí

La cirurgia nanosinusal està indicada per a aquells pacients amb rinosinusitis crònica que no aconsegueixen un bon control dels símptomes. Actualment la cirurgia es realitza amb anestèsia general i gairebé sempre per via endoscòpica, és a dir, a través d'un endoscopi amb càmera i llum a la punta que permet treballar dins del nas sense haver de realitzar incisions externes.

Abans de la cirurgia és imprescindible realitzar una tomografia per detectar si hi ha una anatomia diferent (variant anatòmica). La cirurgia és personalitzada en cada cas i s'ajusta a l'extensió de la malaltia. S'obren els sins que estan obstruïts per moc i/o pòlips i, si hi ha pòlips nasals, es ressequen. Després de la cirurgia, es tapona el nas durant les 48 hores següents per prevenir el risc de sagnat.

Noves teràpies

Els medicaments biològics que s'estan estudiant actualment en el tractament de la rinosinusitis són anticossos monoclonals que actuen, majoritàriament, interferint en diferents punts la resposta inflamatòria. Aquests fàrmacs són capaços de controlar la malaltia més greu, reemplaçant els fàrmacs i les cirurgies repetides. Aquests fàrmacs no estan encara disponibles al mercat, perquè es troben en l'àmbit de la investigació.

Complicacions del tractament

Irrigación nasal

Irrigació nasal. Sequedat nasal i irritació. Altres efectes col·laterals que s'observen amb poca freqüència són nàusees secundàries al buidatge, cremor, tos, marejos i llagrimeig.

aerosol o espray nasal

Corticoides nasals. Semblants als produïts per la irrigació nasal, principalment sequedat i irritació nasal.

Pastilles verdes i blanques

Corticoides orals. Els corticoides per via oral d'ús prolongat tenen efecte sobre el metabolisme del pacient com augment de pes, osteoporosi, retard del creixement, atròfia cutània, diabetis, hipertensió arterial, cataractes ... pel que s'ha d'administrar la quantitat mínima durant el menor període de temps possible.

Pastillas

Antibiòtics. Entre els efectes col·laterals més freqüents dels antibiòtics estan els marejos, les diarrees, i, en les dones, infeccions vaginals per fongs. Algunes reaccions són més greus i, segons l'antibiòtic, poden repercutir en les funcions hepàtica i renal. Els antibiòtics també poden provocar reaccions al·lèrgiques. En la majoria dels casos són lleus i consisteixen en l'aparició d'un exantema pruriginós o de sibilants lleus. Una altra conseqüència important del tractament és l'aparició de resistències. Les resistències davant els antibiòtics són un important problema de salut pública, i cada vegada s'està més d'acord en el fet que l'ús d'antibiòtics és el principal factor que estableix la pressió selectiva responsable d'aquestes resistències.

Descongestionante nasal, suero nasal

Descongestionants nasals. L'efecte advers més freqüent relacionat amb l'administració tòpica de descongestionants nasals és la reaparició de la congestió nasal (rebot) en aquells pacients que els han fet servir durant períodes prolongats o que han abusat d'ells. Aquest efecte té lloc entre els cinc i set dies des de l’ús de la medicació.

cirurgia bisturí

Complicacions quirúrgiques. Els factors responsables de les complicacions són la variabilitat de l'anatomia d'aquesta regió, la proximitat de l'encèfal i de l'òrbita.

Informació documentada per:

Cristóbal Langdon

Publicat: 19 de setembre de 2018
Actualitzat: 19 de setembre de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.