El Prematur després del part

Temps de lectura: 4 min

Els primers minuts de vida són d'extrema importància, tant que al primer minut se li denomina el minut d'or.

La circulació i la forma de nutrició del fetus són molt diferents de la que tindrà posteriorment el nounat.

La placenta és la que proporciona oxigen i aliment al fetus. Els pulmons fetals estan plens de líquid i encara no són els encarregats de fer l'intercanvi d'oxigen i gasos, i el tub digestiu tampoc és la font principal de nutrició.

En sortir del ventre matern, i després de tallar el cordó umbilical, es produeixen canvis vitals que s'han d'anar succeint de manera harmònica. Els pulmons han de desplaçar el líquid que els ocupava i deixar espai a l'entrada d’aire perquè la respiració sigui efectiva. La sang, de la qual només un 10% arribava als pulmons, haurà de passar per ells per poder oxigenar-se. I el tub digestiu ha de preparar-se per a l'absorció de nutrients.

En un recent nascut a terme després d'un part normal, tots aquests canvis solen produir-se espontàniament. Després d'un naixement prematur és habitual que el neonatòleg hagi de realitzar maniobres per facilitar la transició o per estabilitzar al nounat. Poden necessitar ajuda per iniciar o mantenir una respiració eficaç. No és infreqüent que els prematurs siguin traslladats a la unitat de cures intensives neonatals (UCIN) amb algun tipus de suport respiratori.

 

Incubadora, bebé

Els prematurs que neixen amb 34 setmanes o menys es traslladen des de la sala de parts amb  incubadora a la unitat neonatal. Els que neixen amb més de 35 setmanes, si no tenen una altra patologia afegida, podran romandre amb la mare.

Un cop a la unitat neonatal, el personal sanitari trasllada al nounat de la incubadora de transport a una incubadora o a un bressol tèrmic. Aquest li proporcionarà un ambient amb la temperatura i humitat necessàries per mantenir la seva temperatura corporal entre 36,5 i 37 ºC. Els prematurs, degut sobretot a la immaduresa de la seva pell i al seu escàs teixit adipós, tenen dificultat per regular la seva temperatura i es refreden amb facilitat, el que augmenta el consum energètic i pot agreujar moltes patologies.

Es registren les constants cardiorespiratòries:

Cor amb ritme cardíac, pressió arterial alta

La freqüència cardíaca. Els nadons tenen una freqüència cardíaca superior a la d'un nen més gran o un adult, i sol ser més alta com menys setmanes de gestació té el nounat. Durant els primers dies de vida, la freqüència cardíaca d'un prematur sol oscil·lar entre 120 i 150 batecs per minut.

sorolls respiratoris, xiulets pulmonars, respiració forta

La freqüència respiratòria, també és més elevada com menys setmanes de gestació tingui el nounat. Els prematurs solen respirar 50-60 vegades per minut, i aquesta freqüència augmenta quan té problemes respiratoris. A causa de la immaduresa del sistema respiratori i del sistema nerviós central, els prematurs poden presentar fluctuacions del ritme respiratori, alternant períodes de respiració ràpida (taquipnea) amb altres de respiració lenta i superficial (bradipnea). Poden realitzar pauses respiratòries (apnees), que solen ser breus, acompanyades o no de descens de la freqüència cardíaca (bradicàrdies) i de la saturació d'oxigen (desaturació). Habitualment es recuperen sols o amb estímul tàctil lleu, però en altres ocasions necessiten estimulació o reanimació per part del personal sanitari.

 

saturación oxigeno

La saturació d'oxigen a la sang (SatO2) mostra la quantitat d'oxigen transportat per l'hemoglobina de la sang per tal que arribi als teixits. Els valors habituals en els prematurs oscil·len entre 92% i el 100%.

presión arterial alta, hipertensión, arteria

La tensió arterial és la força que fa la sang sobre parets de les artèries cada vegada que el cor batega. Si la tensió arterial és baixa, com passa en pacients greus, pot ser necessari administrar líquids per via endovenosa i /o medicació amb accions complexes per normalitzar-la.

A més de la monitorització, és probable que els prematurs ingressats necessitin altres dispositius:

Home amb assistència respiratòria

Sonda naso o oro-gàstrica (tub que s'introdueix pel nas o per la boca i arriba fins a l'estómac) per on s'administra l'aliment, ja que, per la seva immaduresa els prematurs de menys de 32 o 33 setmanes és molt difícil que puguin alimentar-se succionant del pit o del biberó.

Sonda alimentación, nariz, bebé, prematuro

Catèters vasculars centrals o vies perifèriques per on s'administraran la nutrició parenteral als més petits o als més malalts, així com els antibiòtics o altres fàrmacs.

Bomba insulina

Bombes d'infusió per a l'administració lenta de fàrmacs o aliment.

Nadó connectat a un respirador en una incubadora

Dispositius de suport respiratori. Alguns nounats amb insuficiència respiratòria només necessiten dispositius de ventilació no invasiva (alt flux, pressió positiva contínua en la via aèria (CPAP) o ventilació amb pressió positiva intermitent (BiPAP). No obstant això, si no mantenen una respiració regular o el seu pulmó no realitza correctament l'intercanvi gasós, solen requerir ventilació invasiva amb dispositius més complexos. En aquestes situacions cal intubar el pacient.

Informació documentada per:
Marta ArnalInfermera — Servei de NeonatologiaTeresa CoboObstetra — Servei de Medicina MaternofetalAna HerranzNeonatòloga — Servei de NeonatologiaMª Dolors SalviaNeonatòloga — Servei de NeonatologiaErika SánchezInfermera — Servei de Neonatologia

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.