Què és l’Osteoporosi?

Temps de lectura: 5 min

L'osteoporosi és una malaltia silent, és a dir, no dona cap símptoma. Es caracteritza per una disminució del teixit ossi, el que fa que augmenti la seva fragilitat i la possibilitat de sofrir fractures òssies. Es diagnostica arran d'una fractura òssia provocada per una caiguda casual de pròpia alçada.

Fractures més freqüents

Els ossos que es fracturen amb més freqüència són els del maluc, el canell i la columna vertebral (espina dorsal). De vegades, una fractura es pot produir de manera "espontània", en fer un esforç o tossir.

Fractura cadera

Fractura de maluc. És freqüent que aquesta fractura sigui la primera manifestació de l'osteoporosi. Es relaciona amb l'edat i acostumen a patir-la les persones grans. És una fractura greu de difícil pronòstic funcional i vital, ja que depèn de l'estat global del pacient, del tipus de fractura i del temps d'immobilització. En aquest tipus de fractura és probable que es necessiti una cirurgia. Durant la recuperació es necessitarà una cura constant, pel que si es viu sol el més segur és que s'hagi de romandre ingressat en un centre sociosanitari. Un cop el pacient s'ha recuperat de la fractura, es pot sentir dolor crònic i presentar dificultat a l'hora de realitzar les activitats diàries.

Fractura vertebral

Fractura vertebral. Les fractures vertebrals són les complicacions més freqüents de l'osteoporosi. Aquestes fractures són gairebé sempre espontànies i solen aparèixer en fer determinats gestos quotidians com doblegar-se, girar-se, al donar-se la volta al llit o amb un simple cop de tos. El mal d'esquena agut i intens després de la fractura sol desaparèixer, encara que en alguns pacients pot persistir. La pèrdua d'altura deguda a l'aixafament de la vèrtebra i la deformitat progressiva, com la cifosi dorsal o l'augment de la contractura muscular, produeixen mal d'esquena crònic. Aquest problema ha de tractar-se de forma multidisciplinar i més transferir coneixements i destreses al pacient perquè aconsegueixi reeducar la seva postura i gestionar els seus símptomes.

Fractura de muñeca

Fractura de canell. Les fractures distals de ràdio (fractures de Colles) sol donar-se en dones de 45 a 65 anys d'edat. Es produeix després d'una caiguda cap endavant en recolzar la mà. Alguns pacients presenten un malestar prolongat, amb cert grau d'incapacitat. També pot produir-se alguna deformitat com a resultat d'una mala consolidació òssia.

És molt comuna?

L'osteoporosi és una malaltia freqüent en la població, que augmenta amb l'envelliment i també amb determinades malalties.
Segons els resultats de la densitrometria òssia i estudis realitzats a la població espanyola, 1 de cada 3 dones amb edat superior als 50 anys i 1 de cada 2 dones majors de 75 anys té osteoporosi.

La prevalença en homes és menor i afecta a 1 de cada 20 homes majors de 50 anys i a 1 de cada 10 amb edat superior als 75 anys.

Quan es consideren els antecedents de fractures derivades de l'osteoporosi, els percentatges augmenten en tots dos sexes. Així, s'estima que 2 de cada 5 dones d'edat superior a 50 anys (40%) i 1 de cada 5 homes (22%) desenvoluparan una fractura per osteoporosi al llarg de la vida.

Què s'entén per qualitat òssia?

L'osteoporosi es caracteritza per una alteració de la quantitat i qualitat del teixit ossi. La qualitat òssia es relaciona amb la resistència de l'os a la fractura. Dins del concepte de qualitat òssia s'engloben les característiques de l'os a nivell estructural, la mineralització o calcificació del mateix, les alteracions del col•lagen i fins i tot la reparació i cúmul de microfractures prèvies. 

El desenvolupament esquelètic d'un individu i l'adquisició de la màxima quantitat d'os, denominat “pic” de massa òssia, es produeix, especialment, durant el creixement fins als 25–30 anys. Aquest “pic” de massa òssia aconseguit ve determinat per factors genètics i ambientals, tot i que l'exercici físic sembla tenir un paper important. 

Després, al llarg de la vida es produeix una pèrdua progressiva de la massa òssia que en la dona és més marcada a partir dels 45–50 anys, la qual cosa coincideix amb la menopausa (a causa de la disminució dels estrògens). Després d'aquest moment, es produeix una pèrdua total, de l'ordre del 20 al 30% de la massa òssia al llarg de la vida.

Informació documentada per:

Núria Guañabens
Pilar Peris
Celia Saura

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.