Obesitat

Preguntes freqüents sobre Obesitat

Temps de lectura: 10 min
Si em poso a dieta quant pes he de perdre?

Les investigacions suggereixen que la manera més saludable de perdre pes és mantenir un objectiu de pèrdua de 0,5-1 kg per setmana o de 2 -3 kg al mes.

Tenen riscos les "dietes miracle"?

Les “dietes miracle” són aquelles que pretenen aconseguir resultats de pèrdua de pes ràpids gairebé sense esforç, i tenen múltiples riscos per a la salut. Aquestes augmenten el risc de carències nutricionals que poden produir alteració del gust i de la gana, caiguda del cabell, ungles febles, així com afavorir l'osteoporosi o els trastorns en la coagulació sanguínia. D'altra banda, el dèficit vitamínic pot provocar irritabilitat, lesions oculars, cutànies i gastrointestinals, i falta de memòria i dificultat de concentració, entre d'altres. També produeixen efectes psicològics negatius com ansietat, estrès i depressió que poden desencadenar trastorns del comportament alimentari. I afavoreixen l'efecte rebot, en el moment que es torna als hàbits anteriors.

¿Saltar-me menjars em permetrà perdre més pes?

En absolut, saltar-se menjars pot produir l'efecte contrari. Estar moltes hores sense realitzar una presa pot augmentar la sensació de fam, amb més risc de picar, generalment aliments de consum ràpid i desitjable, molt rics en greixos i sucres.

No disposo de temps per fer exercici, què puc fer?

Les recomanacions per a iniciar-se amb la pràctica regular d'exercici físic promouen dedicar uns 30 minuts diaris a l'activitat física, per la qual cosa és molt important la planificació de les tasques diàries, deixant aquest espai mínim per a tenir cura de la salut. Si tot i això no es troba aquest buit, es podria fraccionar en diversos trams no inferiors als 10 minuts continus.

No puc pagar-me gimnàs, què puc fer?

Es poden realitzar múltiples activitats amb un impacte econòmic baix: sortir a caminar a pas ràpid o córrer, entrenar amb APPs i tutorials gratuïts, practicar en parcs amb equipaments d'exercici físic, gimnasos "low cost", natació a la platja ...

Els meus fills poden tenir problemes d'obesitat si jo els tinc?

En l'aparició de l'obesitat poden influir múltiples factors. Si bé el component genètic és un important factor de risc, són els aspectes ambientals aquells que s'associen amb un major risc d'aparició del problema. En el cas de tenir un problema d'obesitat, es pot prevenir la seva aparició en els nostres fills promovent i mantenint un estil de vida saludable.

Si m’operen de cirurgia bariàtrica, podré menjar tot el que em vingui de gust sense por a engreixar?

Tot i la pèrdua de pes significativa que es produeix després de la cirurgia bariàtrica, sempre s'ha de tractar de mantenir un estil de vida saludable, seguint una pauta alimentària equilibrada i una rutina d'activitat física regular, amb la finalitat de mantenir el pes perdut.

Són més felices les persones amb obesitat?

Contràriament a la dita popular, les persones amb obesitat no són més felices en general, sinó que solen presentar un major nombre d'alteracions psicològiques que les persones amb un pes normal. Les més freqüents són el trastorn depressiu, l'ansietat, el consum de substàncies tòxiques i alguns trastorns de la conducta alimentària. Els problemes d'autoestima i d'acceptació de la imatge corporal són freqüents fins i tot en persones que no presenten un trastorn psicopatològic, el que pot condicionar les relacions amb els altres, la feina, els estudis i les aficions.

És cert que els nervis engreixen?

Hi ha una relació entre ansietat i conducta alimentària. Algunes persones quan es troben ansioses tendeixen a no menjar o a menjar menys, pel que poden perdre pes. Altres, però, tendeixen a menjar més, ja sigui en els àpats principals o al llarg del dia en petites quantitats (com el "picar") i, en ocasions, aliments poc saludables. Només les persones que, en sentir-se ansioses augmenten la seva ingesta calòrica, d'una o altra manera, poden finalment guanyar pes.

Què és el menjar emocional?

Menjar emocional és aquella ingesta d'aliments desencadenada per una emoció negativa, generalment en situacions d'estrès, que es produeix sense que hi hagi una necessitat fisiològica de nutrients. En aquestes circumstàncies, se sol presentar apetència per aliments de gran contingut calòric (dolços, gelats, xocolata, patates fregides, etc.) amb escàs valor nutricional.

Quines són les causes de l menjar emocional?

Les causes del menjar emocional són complexes i molt diverses, sempre cal fer una anàlisi individual del cas. Els estats emocionals que amb més freqüència poden desencadenar un episodi de menjar emocional són l'avorriment, la solitud, la tristesa i l'ansietat. En aquestes circumstàncies, el menjar actua com un mètode que alleuja de manera immediata l'emoció negativa o desagradable, encara que només de manera transitòria. Quan aquest comportament s'estableix de manera habitual per fer front a situacions difícils o emocions negatives es parla de menjar emocional.

Quines són les complicacions del menjar emocional?

El menjar emocional pot estar present en persones amb i sense malaltia psiquiàtrica, obeses i no obeses. Pot conduir al desenvolupament d'obesitat i dificultar el seguiment de qualsevol tractament per a la pèrdua de pes. També pot predisposar al desenvolupament d'un trastorn de la conducta alimentària. La valoració i tractament per un professional de salut mental, psicòleg o psiquiatre, pot ajudar a superar aquest problema.

Pot una persona amb obesitat tenir un trastorn de la conducta alimentària?

Algunes persones amb obesitat poden haver tingut en algun moment de la seva vida o tenir alteracions en la seva forma de menjar que poden ser diagnosticades com a trastorn de la conducta alimentària. De vegades, la negació, culpabilitat o vergonya associades a aquest problema no permeten identificar el cas, dificultant la derivació necessària a un tractament psicoterapèutic.

La cirurgia de l'obesitat soluciona els problemes psicològics?

En general, les persones amb una bona evolució després de la cirurgia bariàtrica es troben millor des del punt de vista psicològic. Això es deu al fet que millora el seu estat de salut, qualitat de vida i autoestima, permetent una millor adaptació al seu entorn laboral, social i personal. No obstant això, la cirurgia de l'obesitat no és un tractament per a trastorns psiquiàtrics, com la depressió, l'ansietat o els trastorns de conducta alimentària entre d'altres. Les persones que pateixen qualsevol trastorn psicopatològic han de ser avaluades per poder rebre el tractament adequat i permetre la millor evolució possible amb qualsevol tractament per a la pèrdua de pes.

L'obesitat es cura?

L'obesitat és una malaltia crònica, progressiva, que no té cura, que requereix un tractament específic per perdre pes i d'un seguiment continu per evitar la recuperació ponderal.

Hi ha diversos tractaments per a l'obesitat, però cap la cura de manera definitiva. Els canvis en l'estil de vida i els fàrmacs aprovats per l'obesitat tenen una eficàcia limitada i a més els seus efectes desapareixen al moment de deixar de practicar-los i/o consumir-los. La cirurgia bariàtrica produeix una pèrdua important de pes, que es manté a llarg termini (superior a 5 anys). No obstant això, el 20%, aproximadament, dels pacients que se sotmeten a aquest tipus de tractament recuperen el pes perdut en no ser capaços, per diverses causes, de mantenir els canvis en l'estil de vida. Per evitar la recuperació del pes les persones han de mantenir uns hàbits de vida que contrarestin les adaptacions fisiològiques i els factors que afavoreixen la recuperació de pes.

Tenen les persones amb obesitat un major risc de tenir càncer?

Existeix evidència consistent que l'obesitat està associada amb alguns tipus de càncer. Aquests tipus inclouen: càncer d'endometri i càncer d'ovari en dones posmenopàusiques, càncer de mama en homes i dones, càncer d'esòfag, càncer d'estómac, càncer de fetge (sobre una base de fetge gras), càncer de vesícula biliar, càncer colorectal , càncer de pàncrees, càncer de ronyó, mieloma múltiple, meningioma, entre d'altres.

El percentatge de casos de càncer atribuïts a l'obesitat varia de forma àmplia segons el tipus de càncer, des d’ un 54% pel càncer de vesícula biliar en dones o un 44% per al càncer d'esòfag en homes.

S'han suggerit diversos mecanismes que expliquen com l'obesitat incrementa el risc de desenvolupar aquests tipus de càncer. El teixit gras (adipós) produeix estrògens i aquests nivells elevats d'estrògens s'han associat al desenvolupament del càncer de mama, càncer d'ovari i càncer d'endometri. Les persones amb obesitat també tenen nivells augmentats d'insulina (hiperinsulinèmia o resistència a la insulina) i del factor de creixement similar a la insulina (IGF-1). Nivells elevats d'insulina i d'IGF-1 s'han associat al desenvolupament de càncer de còlon, càncer de ronyó, càncer de pròstata i càncer endometrial. Les persones amb obesitat tenen una inflamació crònica de baix grau que amb el temps pot causar dany al DNA i iniciar càncer. Persones amb obesitat comparades amb persones de pes normal, tenen condicions o alteracions que s'associen amb inflamació crònica local que són factors de risc de certs càncers, per exemple, la inflamació crònica que produeix la malaltia per reflux gastroesofàgic és una causa d'adenocarcinoma d'esòfag.

Puc beneficiar-me de la cirurgia bariàtrica? Quines són les indicacions?

Segons les recomanacions de les societats científiques són candidats a la cirurgia bariàtrica les persones amb un:

  • IMC superior a 35 kg/m2 amb presència d'altres comorbiditats majors com diabetis tipus 2, hipertensió arterial, apnea del son, artropatia severa, etc.
  • L'edat recomanada oscil·la entre els 18-60 anys, tot i que cada vegada és més freqüent la cirurgia en persones majors de 60 anys amb una avaluació i preparació mèdica adequada.
  • Pacients amb malaltia orgànica greu que no puguin tolerar la inducció anestèsica (cirrosi hepàtica, malaltia cardíaca severa) no poden fer-se una cirurgia bariàtrica.
  • No han funcionat els tractaments mèdics (no quirúrgics) de pèrdua de pes.
  • Absència d'addicció a drogues o alcohol.
  • Malaltia oncològica incurable.
  • Estabilitat psicològica, absència de psicopatologia greu, retard mental sever.
  • Compromís per al seguiment per part del pacient de garantir l'èxit a llarg termini (es tracta d'una cirurgia funcional que altera l'anatomia de l'aparell digestiu produeix una mala absorció intestinal amb alteracions nutricionals, pel que és necessari realitzar un seguiment del pacient a llarg termini).
  • Expectatives reals dels resultats de la cirurgia bariàtrica. El pacient ha de conèixer que encara que els beneficis estètics són importants no són l'objectiu de la cirurgia, així com tampoc ho és el arribar al pes ideal.
  • El pacient ben informat ha de conèixer que la cirurgia és d'alt risc, entre d'altres motius per les comorbiditats associades a l'obesitat.
Quins són els beneficis de la cirurgia bariàtrica?
  • Normalitza el pes o el disminueix de manera important i sostingut en el temps. En aquest sentit, totes les tècniques són eficaces. Encara que existeix un ampli rang de variabilitat en la magnitud de la reducció de l'excés de pes en relació a si la tècnica utilitzada és restrictiva, malabsortiva o mixta.
  • Després de la cirurgia bariàtrica s'ha reportat millora en una llarga llista de comorbiditats: com millora o remissió de la diabetis de tipus 2, la hipertensió arterial, l'apnea del son, el reflux gastroesofàgic, l'estasi venosa, el dolor articular i la incontinència urinària , entre d'altres. La disminució de l'adipositat millora el nivell d'estrògens (hormones femenines), disminueix la producció d'andrògens (hormones masculines), el que juntament amb l'augment de la sensibilitat a la insulina produeix una millora de la síndrome d'ovari poliquístic.
  • Ajuda a normalitzar el nivell de greix a la sang, el que redueix el colesterol de baixa densitat o LDL (nociu) i els triglicèrids, i augmenta el colesterol d'alta densitat o HDL (beneficiós).
  • Millora la fertilitat de la dona i augmenta els nivells de testosterona en l'home.
  • Els canvis en les comorbiditats metabòliques porten a una disminució en el risc i mortalitat cardiovascular.
  • Disminueix el risc d'aparició d'algunes malalties cròniques. Prevé el desenvolupament de la diabetis tipus 2, la síndrome metabòlica, la hipertensió i el fetge gras.
  • També s'ha observat una disminució en la incidència de càncer.
  • Millora la qualitat de vida, l'autoestima, la percepció sobre la pròpia imatge i el caràcter.
  • Disminueix la prevalença del trastorn depressiu.
L'obesitat pot afectar la meva fertilitat?

No en tots els casos el pes pot arribar a ser un problema. No obstant això, hi ha trastorns relacionats amb l'obesitat tant en l'home com en la dona que poden interferir amb la concepció (natural o per mitjans de tècniques de fertilització assistida) i amb el desenvolupament normal de l'embaràs.

Algunes dones presenten desequilibris hormonals que afecten els seus cicles menstruals i interfereixen amb l'ovulació i provoquen infertilitat. L'obesitat està estretament relacionada amb la síndrome d'ovari poliquístic en què els ovaris no produeixen suficient quantitat d'hormones que estimulen l'òvul perquè maduri i sigui alliberat (anovulació) produint infertilitat.

En el cas dels homes, l'obesitat pot reduir tant la quantitat d'espermatozoides, com l'activitat espermàtica amb alteració de la seva funció i modificació en la seva forma.

La bona notícia és que disminuir pes (mitjançant dieta o mitjançant cirurgia bariàtrica) millora de manera significativa les probabilitats de concebre i de tenir un embaràs saludable.

Es recomana després de la cirurgia bariàtrica evitar la gestació almenys durant el primer any postcirurgia, ja que la salut del fetus depèn en gran mesura de l'estat nutricional matern i la possibilitat de dèficits nutricionals representen una font important de risc per al benestar matern i fetal.

El baló gàstric és una bona opció de tractament de l'obesitat?

El baló intragàstric està aprovat per al tractament de l'obesitat. És un tractament mínimament invasiu i efectiu a curt termini a l'hora d'aconseguir una pèrdua de pes moderada 10-20 kg. Consisteix a introduir a l'estómac per via endoscòpica un globus de silicona amb contingut de sèrum fisiològic amb capacitat de 400 a 900 cc segons el fabricant. El baló es manté aproximadament durant 6 mesos. El seu mecanisme d'acció és restrictiu en ser un dispositiu que ocupa espai, redueix la capacitat de l'estómac i produeix sensació de sacietat precoç i disminució de la gana. Un cop extret el baló, per evitar la recuperació ponderal, és imprescindible que el pacient modifiqui el seu estil de vida. No obstant això, la taxa de recuperació del pes perdut, encara que depèn del temps en què s'avalua, supera el 50% a l'any de retirada del baló gàstric. Els efectes secundaris són freqüents. Les nàusees i els vòmits es produeixen en el 70-90% dels pacients, així com, malestar a nivell abdominal i restrenyiment.

A l'actualitat, en l'obesitat s'utilitza com a tractament adjuvant quan el pacient no desitja o no és elegible per a la cirurgia bariàtrica o, com a tractament inicial de pèrdua de pes en pacients amb alt risc quirúrgic. Cal tenir en consideració que no és un tractament finançat per la Seguretat Social per la qual cosa els costos depenent dels centres poden arribar a ser elevats.

Informació documentada per:

Alba Andreu
Silvia Cañizares
Lilliam Flores

Publicat: 17 de agost de 2018
Actualitzat: 17 de agost de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.