La transmissió ITS de mare a fill

Temps de lectura: 6 min

Les dones embarassades es poden infectar per transmissió sexual (ITS) de la mateixa manera que les dones no embarassades però amb l'agreujant que, algunes d'aquestes infeccions, si no es tracten al moment adequat, es poden transmetre i infectar el fetus o el nounat. Per tant, és important que durant tot l'embaràs es mantinguin les mesures preventives que s'exposen a l'apartat anterior. La falsa seguretat que dóna no haver-se de protegir d'un embaràs no desitjat, pot disminuir la percepció de risc, tant per part de la pròpia embarassada com de la seva parella sexual i disminuri la utilització del preservatiu.

Depenent del tipus de ITS, durant l'embaràs, la infecció es pot transmetre a través de la placenta, al moment del part en entrar el fetus en contacte amb les secrecions vaginals, o fins i tot, després del part a través de la lactància materna, com pot passar amb el VIH.

En el nounat infectat, algunes d'aquestes infeccions poden produir símptomes específics com la conjuntivitis (clamídia i gonococ). Unes altres poden produir una infecció neonatal greu (herpes genital), i d'altres, poden passar desapercebudes al naixement i convertir-se en infecció crònica (VIH, hepatitis B i C). També d'altres, si no es diagnostiquen i tracten, poden ocasionar seqüeles físiques i mentals permanents en el bebè (sífilis). Afortunadament, si la infecció es diagnostica en la gestant i el tractament s'administra de forma adequada, en la majoria dels casos, es pot prevenir la infecció tant en el fetus com en el nounat.

En general, els símptomes de les ITS no són diferents de les dones no embarassades, encara que, ocasionalment, els símptomes poden ser més aparents. Les infeccions amb major risc seran aquelles que no donin símptomes. Per aquest motiu, durant l'embaràs, està indicat realitzar l'estudi d'algunes ITS amb el risc de transmissió al bebè que podrien passar desapercebudes..

Pel doble risc matern i fetal és especialment important que les ITS es tractin durant l'embaràs. Per no perjudicar el fetus, els tractaments poden ser diferents dels que es donen fora de l'embaràs, per tant, és important evitar l'automedicació.

Infecció amb repercussió fetal o neonatal

Virus

VIH. Tota dona ha de realitzar-se un test del VIH durant l'embaràs. La infecció pel VIH es pot transmetre al nounat durant l'embaràs, en el part o a través de la llet materna. Actualment, es disposa de mesures de prevenció molt eficaces per evitar que el bebè s'infecti. Es recomana que qualsevol embarassada infectada pel VIH realitzi tractament antiretroviral combinat i es mantingui amb un nivell de virus no detectable en sang el màxim temps possible. Si el control de la infecció és òptim, el part pot ser vaginal, encara que en determinades situacions es recomana la realització de cesària. La lactància materna està contraindicada en el nostre mitjà en tots els casos. L'embaràs en una dona infectada pel VIH pot tenir un major risc de complicacions, per la qual cosa, sha de controlar en una unitat especialitzada i de forma coordinada amb el metge que controla la infecció pel VIH.

Hepatitis C

Hepatitis B i C. La infecció per Hepatitis B s’ha d’estudiar en l'embaràs a totes les dones. La infecció per Hepatitis B es pot transmetre al nounat, principalment, durant el part, encara que en alguns casos també durant l'embaràs. S’ha d’administrar un tractament i la primera dosi de la vacuna al nounat en les primeres hores de vida per evitar que s'infecti. A més, algunes dones poden necessitar tractament durant el tercer trimestre de l'embaràs per prevenir la infecció del bebè o per la seva pròpia salut. Es recomana descartar la infecció per Hepatitis C en l'embaràs si hi ha determinats factors de risc (ser portadora d'un tatuatge o pírcing, ús de drogues, haver rebut una transfusió o trasplantament fa anys, parella amb Hepatitis C, alteració del fetge). L'Hepatitis C pot es pot transmetre al bebè en aproximadament un 3% dels casos. Existeixen tractaments per poder guarir la infecció que es poden administrar després del part.

Tricoma vaginal, mujer

Sífilis. El test de sífilis s’ha de fer almenys una vegada durant l'embaràs a totes les dones i, en els casos de major risc, es repeteix cada trimestre. La sífilis, a més d'afectar a la dona, també es pot transmetre al bebè durant l'embaràs, produint la sífilis congènita. La sífilis congènita pot provocar un avortament o mort fetal, o determinades malformacions i discapacitat intel·lectual en el nounat. Els casos de sífilis més activa tindran major risc d'afectar el bebè. Existeix un tractament molt efectiu, tant per a la mare com per al fetus, que prevé o guareix la sífilis congènita. Qualsevol gestant amb test de sífilis positiu que no hagi estat tractada abans ha de realitzar tractament durant l'embaràs. Es recomana l'ús de preservatiu i l'estudi de la sífilis en les parelles sexuals, per evitar tornar-se a infectar.

herpes genital, mujer

Herpes genital. Si existeix l'antecedent d'infecció per herpes genital, és freqüent que reaparegui algun episodi durant l'embaràs (recurrència). Durant el part el virus es pot transmetre al nounat, sobretot, en els casos amb un primer episodi d'herpes al moment del part o en les setmanes prèvies. La infecció del nounat pot ser molt greu i aparèixer després d'uns dies del naixement, produint lesions a la pell, als ulls o al sistema nerviós central. La cesària pot protegir de la transmissió al nounat i, per aquest motiu, es recomana quan existeixen lesions d'herpes al moment del part i en els casos amb una primera infecció les últimes setmanes de l'embaràs. Es recomana que les embarassades amb algun episodi d'herpes genital durant l'embaràs (primer episodi o recurrència) rebin tractament les últimes setmanes i fins al part, per prevenir episodis d'herpes i així poder tenir un part vaginal amb seguretat.

Igual que en la resta de dones, per evitar el contagi sexual, es recomana la utilització del preservatiu des del moment en què comencen les molèsties fins que es guareixen les úlceres i, molt especialment, si les lesions les presenta la parella sexual.

Gonorrea

Chlamydia i gonococ. Per a les dones, ambdues infeccions poden passar desapercebudes, també durant l'embaràs i, a part de les possibles complicacions que puguin ocasionar, totes dues es poden transmetre al nounat en el moment del part, produint sobretot, una infecció dels ulls que pot ser molt greu i ocasionalment també, en el cas de Chlamydia, infecció pulmonar o, una infecció generalitzada, en el cas de gonococ. Per evitar la infecció ocular és recomanable que, després del part, a tots els nounats se'ls apliqui de seguida una pomada ocular, tant si el part ha estat vaginal com per cesària. A més, molts protocols de seguiment de l'embaràs recomanen realitzar un garbellat d'aquestes dues infeccions a les embarassades de risc (edat inferior a 25 anys, promiscuïtat sexual, canvi recent de parella...) mitjançant l'obtenció d'una mostra de flux vaginal en el primer i tercer trimestre per així poder tractar a les gestants amb resultats positius.

papiloma, virus papiloma humano

Virus papil·loma humà (VPH). La infecció pel VPH pot ser més aparent durant l'embaràs i és freqüent que en les dones infectades apareguin berrugues genitals o condilomes, o que aquests creixin i es facin més visibles. Després del part, els condilomes, de vegades desapareixen espontàniament. La infecció per VPH es considera de baix risc, tant per al fetus com per al nounat. El control de l'embaràs pot ser l'habitual i el part pot ser vaginal encara que hi hagi condilomes. Només es recomana la cesària si els condilomes són de gran grandària i poden obstruir el part o si són sagnants. Si les berrugues genitals creixen, sagnen o molesten, es poden tractar durant l'embaràs, però moltes de les cremes habituals no són recomanables i és millor eliminar-les amb un tractament làser o per aplicació de fred local. Mentre existeixin condilomes és recomanable la utilització del preservatiu

Si una dona té alguna lesió cancerosa o precancerosa per VPH (diagnosticada amb citologia o biòpsia) és millor consultar amb el ginecòleg abans de quedar embarassada.

La vacuna del VPH i l'embaràs

La vacuna del VPH no és recomanable durant l'embaràs. En el cas d'estar embarassada i haver d'administrar-ne una dosi, és millor posposar-la fins després del part. De tota manera, si la vacuna es rep de forma inadvertida i s'està embarassada o es rep poc abans de quedar embarassada, cal estar tranquil·la perquè no s'ha relacionat amb efectes adversos ni malformacions en el nounat.

Informació documentada per:
Mercè AlsinaDermatòloga — Servei de DermatologiaJosé Luis BlancoMetge Internista — Servei de Malalties InfecciosesNúria BorrellInfermera — Servei de DermatologiaIrene FuertesDermatòloga — Servei de Dermatologia

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.