Diagnòstic d'una Infecció de Transmissió Sexual

Temps de lectura: 2 min

En el moment en què una persona és diagnosticada d'una infecció per VIH, sífilis, gonorrea, limfogranuloma veneri o clamídia és important anar al metge (especialment a una Unitat experimentada en infeccions de transmissió sexual (ITS)) perquè valori la necessitat d'una actuació. Si han transcorregut menys de 72 hores i la sospita és de VIH, s'ha d'anar a urgències per valorar la necessitat d'administració de profilaxi (medicació per reduir el risc de transmissió) enfront de diferents ITS (VIH i altres). 

Si la infecció és pel virus del papil·loma o el virus herpes, s'aconsella consultar amb el metge de capçalera. És important saber que mentre no es presenti cap signe o símptoma de la infecció es recomana no realitzar cap tractament ni altres proves.

En cas de dones embarassades que han tingut un contacte sexual amb una persona infectada per herpes genital s'ha d'avisar a la matrona o ginecòleg que controla l'embaràs, ja que pot ser necessari realitzar un tractament profilàctic abans del part, per prevenir el contagi al nounat.

En qualsevol cas, davant el dubte de tenir alguna infecció, és important consultar amb el metge d'atenció primària. Per a aquelles consultes menys greus, com poden ser les berrugues genitals o condilomes, els episodis de repetició d'herpes genital, les tricomones, la pediculosi o la sarna, es pot anar a l'equip de ginecologia o dermatologia.

Durant el cap de setmana o en períodes festius, els pacients amb sospita d'ITS, són atesos al servei d'Urgències.

Proves per a diagnosticar una Infecció de Transmissió Sexual

La majoria de les proves que es realitzen per a diagnosticar una infecció de transmissió sexual (ITS) són ràpides i senzilles i no són doloroses. A més, algunes com l'herpes genital, les berrugues genitals, les lladelles o la sarna es diagnostiquen sense necessitat de realitzar cap prova, simplement, amb l'exploració física.

Les proves diagnòstiques s'indiquen tenint en compte la sospita mèdica, els símptomes i la conducta sexual que expliqui el pacient, així com l'exploració física.

Tub extracció de sang

Extracció de sang. És útil per a diagnosticar algunes ITS com la sífilis, la hepatitis o la infecció per VIH.

anàlisi d'orina

Secreció uretral, vaginal, oral o rectal. La infecció per Clamídia, gonococ, tricomones i el limfogranuloma veneri es diagnostiquen mitjançant una mostra de secreció uretral, vaginal, oral o rectal, o bé, de secreció d'una úlcera. En alguns casos, per a diagnosticar aquestes infeccions, es pot utilitzar una mostra d'orina.

Informació documentada per:
Mercè AlsinaDermatòloga — Servei de DermatologiaJosé Luis BlancoMetge Internista — Servei de Malalties InfecciosesNúria BorrellInfermera — Servei de DermatologiaIrene FuertesDermatòloga — Servei de Dermatologia

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.