Després d’un ictus, una tercera part de les persones tenen una recuperació satisfactòria, una altra tercera part queda amb seqüeles greus i un altre terç dels ictus són fatals. La tercera part de les defuncions tenen lloc durant l’ingrés hospitalari i la resta, en els següents mesos.

El principal factor que determina l’efecte de les seqüeles posteriors a un ictus és la seva gravetat inicial que està relacionada amb la mida de l’arteria obstruïda i de l’àrea del cervell lesionada.

Un altre dels factors principals és l’edat del pacient, ja que les persones grans tenen una capacitat limitada de recuperació i, amb freqüència, tenen altres malalties que poden complicar l’evolució després d’un ictus. De totes maneres, és més important l’edat biològica que la cronològica, és a dir, una bona salut prèvia afavoreix la recuperació de l’ictus amb independència de l’edat del pacient.

Les persones que han tingut un ictus poden patir algunes complicacions i seqüeles:

Home amb dificultat al caminar

Pèrdua de força, manca de coordinació o pèrdua del control de moviment. És una discapacitat secundària que tendeix a millorar, tot i que és possible que, malgrat la rehabilitació, la recuperació no sigui completa.

Desfalliment

Propensió a caure. S’aconsella exercitar i enfortir la musculatura i entrenar l’equilibri. També és important identificar i modificar aquells aspectes de la llar que poden suposar un major risc de caigudes: treure catifes, emprar cadires a la banyera o a la dutxa, usar agafadors i barres de bany i fer servir sabates amb sola antilliscant.

Home amb impossibilitat de veure o amb alteracions

Trastorns visuals. De vegades, es produeix una pèrdua de visió de la meitat del camp visual, anomenada hemianòpsia. Amb un poc d’entrenament es compensa girant el cap per mirar cap al lloc afectat.

Home amb impossibilitat de parlar o amb dificultats

Trastorn al llenguatge. El logopeda s’encarregarà de valorar i rehabilitar, en els casos en què sigui possible, les alteracions del llenguatge que es produeixen després d’un ictus.

Espasticidad, contracció músculs

Espasticitat. Consisteix en una contracció permanent de determinats músculs. Això pot ocasionar rigidesa, dolor, contractures i dificultar alguns moviments.

Mà amb falta de sensibilitat

Trastorn de la sensibilitat. Es manifesta com a formigueig, sensacions desagradables o manca de sensibilitat al tacte.

Dolor central, ansietat

Dolor superficial. Provoca una sensació de cremor o punxada que empitjora amb el tacte, l’aigua o els moviments i que es coneix com a dolor central. Alguns antidepressius i anticonvulsionants són eficaços per controlar aquest tipus de dolor. Les persones que han patit un ictus també poden tenir dolor en l’espatlla del braç paralitzat. Durant els episodis de dolor es pot emprar algun analgèsic simple, però si el dolor es manté cal consultar a l’especialista.  

disfàgia, dificultat en empassar

Disfagia o dificultat per empassar. Per ajudar al pacient amb disfagia es pot modificar la dieta, la textura de la mateixa o, si és necessari, utilitzar tècniques d’alimentació segures.  

Incontinència urinària en una dona

Incontinència urinària. Acostuma a ser una afectació transitòria, tot i que pot mantenir-se en pacients amb seqüeles importants. Si en el moment de l’alta encara persisteixen els problemes, és important consultar amb els professionals sanitaris sobre el tractament i la gestió de la incontinència.  

Canvis a l'estat d'ànim

Alteracions de l’estat d’ànim durant la convalescència, la rehabilitació i inclòs una vegada superat. Depressió, apatia, irritabilitat o labilitat emocional (passar del plor al riure sense motiu, plorar o riure’s sense causa aparent) són seqüeles de l’ictus. En qualsevol cas, si es creu que la persona presenta alguna alteració de l’estat d’ànim cal consultar amb els professionals sanitaris.

Deteriorament cognitiu, home amb interrogant

Deteriorament cognitiu (disminució de la memòria, atenció, orientació, dificultat en la planificació i organització en les tasques). Tot i que aquest deteriorament pot millorar amb el temps, en els casos en els que afecti a la recuperació, és probable que es necessiti consultar  amb un especialista.

En moltes ocasions és possible que no s’aconsegueixi una recuperació completa del pacient, sobretot en ictus greus. L’objectiu de la rehabilitació és ajudar al pacient a adaptar-se a la seva nova situació perquè recuperi l’autoestima i millorar la seva autonomia.

La rehabilitació sol començar ja en fases precoces durant l’ingrés hospitalari un cop s’ha descartat la necessitat de romandre en repòs.
En les lesions moderades o greus, la major part de la recuperació s’experimenta en els tres primers mesos després de l’ictus. La recuperació prossegueix de manera més lenta fins al menys els sis mesos, i alguns pacients continuen amb una recuperació lleu fins a l’any.

No tots els pacients es recuperen del tot. El temps i tipus de rehabilitació (fisioteràpia, teràpia ocupacional, logopèdia o altres) que requereix un pacient varia en funció de l’edat i dels objectius.

Prevenir un ictus es troba en la mà del pacient: el 80% depèn del seu estil de vida i un 20% dels fàrmacs que es prescriuen.

poma

Alimentació saludable. És important consumir una dieta variada, rica en verdura i fruita, baixa en grasses saturades i colesterol amb gran quantitat de fibra. Cal limitar el consum de sal per controlar la pressió arterial. S’ha demostrat que la dieta mediterrània i, sobretot, el consum d’oli verge i fruits secs amb el menjar, redueix de forma eficaç el risc d’ictus.

realitzar exercici físic de forma regular

Evitar l’obesitat i realitzar exercici físic. En la mesura del que es pugui es recomana realitzar 30 minuts d’exercici d’intensitat moderada, cinc dies a la setmana. Caminar a ritme lleuger, córrer o anar amb bicicleta són bones opcions.

no fumar

És imprescindible deixar de fumar.

no consumir drogues

Tòxics i drogues. El consum de drogues il·legals, com la cocaïna o les amfetamines, entre altres, pot provocar ictus, pel que s’han d’evitar. En el cas de l’alcohol, un consum lleuger, sobretot de vi, pot disminuir el risc d’ictus. Això es deu a què augmenta el colesterol HDL, la fracció del colesterol que té una funció de prevenció del risc cardiovascular (també conegut com colesterol bo). En qualsevol cas, no es recomana que les persones que no consumien alcohol ho comencin a fer i els que sí que en consumien, s’aconella limitar-ho a no més de dos gots de vi al dia, els homes, o un got, en el cas de les dones. Un consum d’alcohol més elevat augmenta el risc d’ictus i d’altres malalties.

Fàrmac antiagregant blau i verd

Fàrmacs. El tractament preventiu amb fàrmacs no sempre és el mateix i cal ajustar-lo a la causa de la malaltia responsable de l’ictus. Existeixen dos grans grups de fàrmacs per reduir la tendència a la trombosi:  

  • Antiagregants plaquetaris. Són fàrmacs que inhibeixen la funció de les plaquetes, que són cèl·lules de la sang implicades en la formació dels trombes i les plaques en les parets de les artèries. L’antiagregant plaquetari més emprat és l’àcid acetilsalicílic o Aspirina®.
  • Anticoagulants. Els anticoagulants són un altre tipus de fàrmacs que inhibeixen a unes substàncies anomenades factors de coagulació. L’anticoagulant més utilitzat a Espanya és Sintrom®, que requereix uns controls periòdics per determinar el control de la coagulació i les dosis idònies per a cada pacient. En els últims anys s’han comercialitzat tres fàrmacs anticoagulants que tenen la mateixa funció que Sintrom® i s’administren en dosis fixes sense controls de l’efecte anticoagulant.
  • Fàrmacs per controlar la hipertensió, la diabetis i el colesterol. De vegades, és necessari prendre fàrmacs específics per aconseguir que la pressió arterial estigui en valors normals (al menys per davall de 14/9), així com els nivells de sucre en sang (glucèmia) i de colesterol.
Informació documentada per:
Ángel ChamorroNeuròleg — Servei de NeurologiaArturo RenúNeuròleg — Servei de NeurologiaXabier UrraNeuròleg — Servei de NeurologiaAntonia FernándezInfermera — Servei de Neurologia

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.