Tractament de l'Ictus

Temps de lectura: 4 min

En funció del tipus d’ictus existeixen diferents formes d’abordar el tractament:

En el tractament d’un ictus isquèmic es distingeixen dues fases diferenciades:

  • En un primer moment l’objectiu fonamental es restablir el flux sanguini el més aviat possible per aconseguir que la lesió cerebral tingui el mínim impacte possible (de forma col·loquial es diu que en la fase aguda és prioritari «apagar el foc»).
  • En la segona etapa l’objectiu és evitar que el pacient torni a tenir un ictus, amb la qual cosa s’administra un tractament preventiu ajustat a la causa de l’ictus.

Durant les primeres hores de l’ictus el temps és decisiu ja que, de mitjana, cada minut que passa moren dos milions de neurones. Per això, els tractaments que permeten recuperar el flux sanguini s’han d’emprar en les primeres hores de l’ictus. Aquests tractaments són: 

  • Trombòlisi endovenosa. Consisteix en administrar a través de la vena una medicació que dissol el trombe.
  • Trombectomia mecànica. Aquest tractament s’empra quan un trombe ha obstruït una de les artèries més grans que porta el flux sanguini al cervell. Consisteix en introduir catèters per l’artèria de l’engonal per arribar a l’artèria cerebral obstruïda i destapar-la.

Un cop el pacient està ingressat, i durant el temps que es realitzen les proves necessàries per conèixer l’origen de l’ictus, el tractament general inclou distintes estratègies: prevenció d’un nou ictus en els dies posteriors; control de la pressió arterial i dels nivells de glucosa; mantenir una oxigenació adequada de la sang; aportació de fluids i alimentació i prevenció i tractament de les complicacions associades a l’ictus.

Fàrmac antiagregant blau i verd

Per a la prevenció de nous ictus s’utilitzen fàrmacs antiagregants que limiten l’activitat de les plaquetes –les cèl·lules sanguínies que inicien el procés de la coagulació– o fàrmacs anticoagulants, que suspenen algun dels passos posteriors del sistema de coagulació.

Cor amb ritme cardíac, pressió arterial alta

La pressió arterial es controla amb fàrmacs administrats per via intravenosa o per via oral, segons la pressió del pacient en cada moment. Els valors de pressió òptims varien en funció de l’extensió de l’ictus i de si l’artèria que ho ha ocasionat està oberta o continua obstruïda.

Mesura de sucre a través d'un glucòmetre

Un nivell alt de glucosa en sang s’associa amb una pitjor recuperació després de l’ictus. Per això, s’intenta mantenir en valors normals i s’evita el descens de glucosa, que també és perjudicial. Per aconseguir-ho, durant el període d’hospitalització, de vegades és necessari utilitzar fàrmacs com la insulina, inclús en persones que no la necessitaven abans de l’ictus.

Pastilla verd i blava

Pel que fa a les complicacions associades a l’ictus, les més freqüents són les infeccions, ja siguin respiratòries o urinàries. Quan es diagnostica aquesta complicació és important tractar-la de forma ràpida amb els antibiòtics idonis.

En els ictus hemorràgics si el sagnat està a prop de la superfície del cervell es pot realitzar una intervenció quirúrgica per evacuar la sang o tractar la lesió que ha sagnat, com en el cas de malformacions vasculars. 

També és possible que el pacient necessiti una angiografia per restablir el vas sanguini afectat. Això ocorre en el cas dels aneurismes, que es poden tapar amb la col·locació d’uns filferros (coils) que deixen la paret del vas lesionat fora de la circulació, amb la qual cosa s’evita que pugui tornar a sagnar.

Informació documentada per:
Ángel ChamorroNeuròleg — Servei de NeurologiaArturo RenúNeuròleg — Servei de NeurologiaXabier UrraNeuròleg — Servei de NeurologiaAntonia FernándezInfermera — Servei de Neurologia

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.