Ictus

Línies d'investigació sobre l'Ictus

Temps de lectura: 3 min

El major progrés dels últims anys en aquest camp ha estat demostrar que la trombectomia mecànica és un tractament eficaç per obrir les artèries obstruïdes i disminuir les seqüeles de l’ictus. Arribats a aquest punt és crucial poder estructurar els sistemes sanitaris per poder oferir-lo a la major part de la població.

La qüestió és que la trombectomia mecànica, en el cas de l’ictus, és un procediment costós que requereix personal i infraestructures molt especialitzades, pel que no es pot aplicar en qualsevol centre. A més, perquè aquesta intervenció sigui eficaç, cal fer-la ràpid. Per això, hi ha dues opcions; traslladar a tot pacient amb sospita d’ictus greu als centres especialitzats capacitats per oferir qualsevol tractament revascularitzador, tant trombòlisi endovenosa com trombectomia mecànica, o bé traslladar a tots els pacients al centre més pròxim, de forma que es pugui iniciar allà abans el tractament amb trombolisi endovenosa, per després traslladar als pacients amb ictus greu a centres especialitzats per realitzar la trombectomia mecànica.

En aquest moment s’estan elaborant estudis per esbrinar quina és la millor estratègia per detectar i tractar als pacients amb ictus per oclusió de les principals artèries, que són els més greus i els que es poden beneficiar de la trombectomia mecànica.

Tractament neuroprotector

Malgrat els progressos mèdics, al voltant del 50% dels pacients amb ictus greus queden discapacitats, pel que fan falta nous tractaments. Al marge de què  és necessari reobrir l’artèria obstruïda després d’un ictus, l’arribada de sang a un cervell lesionat pot augmentar alguns mecanismes de lesió cerebral. En aquest sentit, existeixen tractaments neuroprotectors, com l’àcid úric, que poden evitar aquest efecte nociu de la revascularització.

Un estudi recent mostra que l’administració d’àcid úric pot ser beneficiosa en pacients amb ictus tractats amb trombòlisi endovenosa, i és possible que els beneficis siguin majors en pacients amb ictus tractats amb trombectomia. Aquesta tesis, però, cal demostrar-la en  un nou estudi abans de què la seva utilització es pugui recomanar de forma generalitzada.

Reparació i cèl·lules mare

La reparació del cervell lesionat és primordial durant la fase de recuperació de l’ictus, més enllà de la fase inicial del tractament en què la prioritat és intentar limitar el dany mitjançant la revascularització de l’artèria obstruïda.

La realització d’estudis en models experimentals, als que s’han administrat cèl·lules mare, mostren una millora en la recuperació després de l’ictus. Tot i que els resultats són encoratjadors, encara no es coneixen bé els mecanismes que hi ha darrere d’aquesta millora. Algun d’aquests estudis va mostrar que la majoria d’aquestes cèl·lules no arribaven al cervell, sinó que es trobaven en òrgans, com la melsa, on existeix un gran nombre de cèl·lules immunològiques.

Això suggereix que la modulació de la immunitat podria explicar alguns dels efectes beneficiosos de les cèl·lules mare. En aquest sentit, s’ha realitzat algun estudi amb cèl·lules mare en persones, en què  s’han analitzat la viabilitat i seguretat de la seva administració, però no la seva eficàcia.

Encara queda molta feina per fer abans que les cèl·lules mare es puguin emprar per al tractament de l’ictus. S’ha de conèixer el tipus idoni de cèl·lules mare, la via d’administració i el moment després de l’ictus en què poden ser més útils.

Informació documentada per:

Ángel Chamorro
Arturo Renú
Antonia Fernández
Xabier Urra

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 8 de agost de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.