Tractament de la Hipertensió Arterial

Temps de lectura: 4 min

L'objectiu principal del tractament de la hipertensió és allargar la vida del pacient lliure de complicacions. Es pretén disminuir la probabilitat de patir un ictus, un infart de cor, o una fallada cardíaca o renal. Per a això, el tractament ha d'aconseguir i mantenir xifres inferiors a 140/90 mmHg ("menys de 14 de màxima i 9 de mínima").

El tractament de la hipertensió no consisteix únicament a prendre medicació, sinó que el canvi de l'estil de vida és tan important, o més, que el simple fet de prendre fàrmacs. En aquest sentit es recomana:

no fumar

Abandonar l'hàbit de fumar de manera taxativa.

Bajar consumo sal, reducir consumo sal

Reduir l'excés d'ingesta de sal en la dieta a uns 5 g/dia.

copa de vino

Restringir el consum d'alcohol a 20 g/dia (la meitat en la dona). Equival a una copa de vi o una cervesa en el menjar.

Bàscula amb fletxa cap avall

Reduir el sobrepès, si existeix.

Home nedant

Realitzar exercici físic moderat de forma habitual.

 

A més dels canvis de l'estil de vida, que sempre s'han de fer, la gran majoria dels pacients també han de prendre medicaments per baixar la pressió.

El benefici més gran dels medicaments és el fet mateix de baixar la pressió. No obstant això, segons el grau d'hipertensió, la presència o no d'afectació d'algun òrgan o, en definitiva, el risc de patir alguna complicació cardiovascular, determinarà quins medicaments són millors per baixar la pressió a cada pacient de manera individual.

Moltes vegades, per aconseguir normalitzar la pressió són necessaris més de dos medicaments. Aquestes combinacions de dos medicaments és millor que es prenguin en una sola pastilla (combinació fixa) que en dues pastilles (una per a cada medicament individual).

El medicament s'ha de prendre cada dia i no únicament quan un mateix creu que està "alt de pressió".

En general, el tractament és senzill, còmode i gairebé no ocasiona problemes. L'adherència al tractament i els canvis en l'estil de vida ajuden a augmentar l'esperança i la qualitat de vida.

L'aparició d'efectes adversos després de l'administració de medicaments per baixar la pressió no és freqüent. A determinades persones, algun dels medicaments que baixen la pressió, els poden ocasionar alguna molèstia, generalment, discreta. En aquests casos, cal comentar-ho amb el metge, que serà qui decidirà si els retira i els canvia per d'altres, o bé en baixa la dosi.

Els efectes adversos més freqüents són: tos, diarrea o estrenyiment, erupció cutània, problemes de erecció en l'home, mal de cap, cansament, mareig, inflor de turmells i peus.

El metge ha de donar a conèixer els efectes adversos dels medicaments, ja que els pacients tendeixen a no prendre's allò que no se'ls posa bé. És important que, en iniciar qualsevol medicació, s'informi, tant al pacient com als seus familiars, de la possibilitat d'aparició d'algun efecte advers.

Per a aquells pacients els quals no se'ls pot normalitzar la pressió, malgrat haver realitzat els canvis adequats en l'estil de vida i de prendre un mínim de 3 medicaments ben combinats i a dosis plenes -el que es coneix com a hipertensió resistent- existeixen algunes alternatives terapèutiques.

S'ha de comprovar sempre, que el canvi en l'estil de vida s'ha fet correctament, que el compliment del tractament és bo i que no hi hagi altres factors que ajudin al no control de la pressió, com pot ser la interacció amb altres medicaments (com els antiinflamatoris) o la presència d'apnea del son.

També s'ha de tenir en compte la possibilitat que el tractament no funcioni pel fet que existeixi una malaltia concreta que provoqui l'augment de la pressió. Aquesta circumstància la coneixem com a hipertensió secundària, que pot ser produïda per la ingesta de drogues com la cocaïna, com a conseqüència de tumors productors de substàncies que pugen la pressió, etc.

Per als hipertensos resistents, tot i que de moment no es té molta experiència en aquests tipus de casos, existeixen dos nous tipus de tractament intervencionista:

  • Estimulació de baroreceptors carotidis. Consisteix en l'estimulació elèctrica permanent d'uns nervis del si carotidi (situats al coll) mitjançant un dispositiu implantat sota la pell (similar a un marcapassos). A més d'un discret risc associat a la cirurgia, el sistema és molt car i no funciona en tots els pacients.
  • Denervació renal. Destrucció bilateral de nervis renals que es troben al llarg de l'artèria renal mitjançant un catèter d'ablació per radiofreqüència i que s'insereix a l'artèria renal per via percutània (a través d'un pegat que s'adhereix a la pell i que permet el pas d'algunes substàncies fins a arribar als capil·lars dèrmics). Aparentment, funciona en alguns pacients. És un sistema car i la seva eficàcia no ha estat suficientment provada.

Informació documentada per:

Miguel Camafort
Antonio Coca
Mónica Domenech
Dolors Estrada
Cristina Sierra
Rosa Soriano

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.