Esquizofrènia

Viure amb Esquizofrènia

Temps de lectura: 2 min

L'esquizofrènia no només suposa tenir una distorsió de la realitat, sinó que els problemes cognitius i la disminució del rendiment acadèmic són habituals, així com el distanciament de l'entorn social, a causa de la pròpia malaltia i l'estigma social.

La clau per a un bon tractament consisteix en la informació que l'equip mèdic transmeti al pacient i als familiars a l’hora:

  • Assegurar el compliment de la medicació perquè els símptomes remetin i evitar recaigudes;
  • Informar sobre les dificultats que la persona amb esquizofrènia pot trobar a reincorporar-se a la seva vida anterior, per intentar adaptar les expectatives i la pressió sobre el pacient, i
  • Aclarir les idees sobre la influència de les drogues sobre l'esquizofrènia.

Com poden ajudar els familiars?

  • Observar al pacient. En un primer moment, i per poder realitzar una intervenció precoç, és important que quan s'observi que un familiar presenta conductes estranyes, diu incoherències o tendeix a poc a poc a l'aïllament, es consulti a un metge o un especialista, a un centre de salut mental o a un hospital per poder valorar si pot ser l'inici d'una patologia psiquiàtrica.
  • Informar-se sobre la malaltia. Si un familiar és diagnosticat d'esquizofrènia, demanar informació sobre la malaltia als professionals i obviar «antics tabús» i informacions tergiversades o sensacionalistes.
  • Evitar situacions de conflicte. Intentar, en la mesura del possible, les situacions de conflicte en la família per reduir els factors estressants que influeixen de forma contraproduent en l'evolució de la malaltia. No és recomanable ni un sobreprotecció excessiva ni una conducta passiva davant la persona amb esquizofrènia.
  • Motivar al pacient. Perquè prengui la medicació i segueixi els controls psiquiàtrics i psicològics.
  • Fer un esforç per entendre la situació. Intentar conèixer el comportament del pacient, sense recriminar-li ni burlar-se d'ell, ja que ningú és culpable d'aquesta malaltia.
  • No donar-li la raó ni negar el que fa. En aparèixer els símptomes psicòtics no es tracta de donar-li la raó ni de negar-li el que està dient; cal explicar-li que s’entén com se sent i que per aquest motiu se’l vol ajudar. Després, és important contactar amb el seu metge, o si el trastorn psiquiàtric del malalt està molt descompensat, avisar al servei d'urgències perquè el visitin ràpidament en un centre hospitalari.
  • Acceptació de la malaltia. Les famílies que aconsegueixen acceptar la malaltia del seu familiar aconsegueixen desenvolupar una esperança realista tant per al pacient com per a si mateixos, i entenen que és possible fer front a la malaltia i vèncer-la.

Informació documentada per:

Miquel Bernardo
Miquel Bioque

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.