Evolució de l'Esquizofrènia

Temps de lectura: 2 min

Pronòstic

Avui dia sabem que al voltant d'un terç dels pacients pateixen un únic episodi psicòtic al llarg de la seva vida, del que es recuperen del tot, o queden pràcticament sense seqüeles, després d'un període de tractament. La resta de persones amb esquizofrènia és capaç de portar una vida raonablement adaptada amb un tractament antipsicòtic adequat i continuat. Entre un 25-35% de les persones amb esquizofrènia presenten una forma resistent al tractament, pel que precisen d'intervencions terapèutiques més complexes, generalment combinant diversos tractaments farmacològics, psicosocials i biològics (entre els quals s'inclou la teràpia electroconvulsiva). Al voltant d'un 10% de les persones amb esquizofrènia moren per suïcidi, motiu pel qual aquest és un dels aspectes més rellevants en l'avaluació i seguiment d'aquestes persones.

La regla dels tres terços

Tradicionalment, s'ha mantingut que el pronòstic dels pacients amb esquizofrènia segueix la regla dels terços. D'acord amb aquesta regla, un terç dels pacients només tindrà un episodi psicòtic al llarg de la seva vida; un altre terç experimentarà diferents episodis psicòtics que remetran amb poc deteriorament i conservació del funcionament psicosocial; i un altre terç presentarà símptomes psicòtics de forma contínua amb marcat deteriorament i incapacitat funcional.

Tot i que cada pacient és únic, s'han identificat una sèrie de factors de bon i mal pronòstic, que aporten una idea general de l'evolució a llarg termini. La intensitat i, sobretot, la durada amb o sense tractament dels episodis psicòtics influeixen de manera negativa en l'evolució, ja que predisposen a l'aparició dels símptomes residuals.

En línies generals, es pot veure que hi ha factors on no és possible intervenir (sexe, història familiar d'esquizofrènia o tipus de personalitat prèvia), mentre que altres són el cavall de batalla des del principi.

En aquest sentit, és imprescindible un diagnòstic ràpid, amb un inici precoç del tractament farmacològic i psicològic.

Factors de bon pronòstic:

  • Sexe femení.
  • Inici tardà.
  • Absència d'antecedents familiars o historial familiar de trastorns afectius (depressions, trastorn bipolar).
  • Bona adaptació prèvia, inici agut, coincidint amb factors vitals estressants.
  • Quadre amb predomini de símptomes positius sobre altres símptomes.
  • Absència d'alteracions neuroestructurals en la neuroimatge i bons resultats en les proves neuropsicològiques.
  • Bona resposta a la medicació.
  • Ritme de vida amb certa estabilitat d'horaris laborals i de son, evitar el consum de substàncies, etc.
  • Compliment estricte de la medicació i dels controls.

Quines són les complicacions mèdiques associades?

Diferents estudis realitzats a llarg termini mostren que els pacients amb esquizofrènia presenten una menor esperança de vida respecte a la població general. A part de les morts per suïcidis (5% -10%) o accidents, hi ha un augment de freqüència d'altres malalties mèdiques. Entre elles, destaca la diabetis, els problemes cardiovasculars i determinats processos cancerígens. També s'associa a una taxa major de tabaquisme i de pitjors hàbits de salut general (alimentació, sedentarisme, ...).

Informació documentada per:

Miquel Bernardo
Miquel Bioque

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.