Què és l'Esquizofrènia?

Temps de lectura: 4 min

L'Esquizofrènia és un trastorn complex, en què intervenen diversos factors i es caracteritza per una àmplia variabilitat, tant en les seves causes com en la seva presentació clínica. Provoca alteracions del pensament, de la percepció, de les emocions i de la conducta, i mostra una tendència progressiva.

El seu origen s'atribueix a una alteració precoç del desenvolupament cerebral per causes diverses que combinen factors de predisposició genètica i desencadenants de tipus ambiental. Aquesta interacció entre gens i ambient condiciona una toxicitat cerebral del sistema de la dopamina (neurotransmissor present en diverses àrees del cervell i que és especialment important per a la funció motora de l'organisme) i, potser, també d'altres sistemes de neurotransmissió, que produeix severes anomalies en les connexions entre diferents àrees del cervell.

És molt comuna?

Els grans estudis epidemiològics de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), assenyalen que l'esquizofrènia afecta l'1% de la població mundial, independentment del gènere, la raça o el nivell socioeconòmic.

No obstant això, i a la llum de noves investigacions que han permès contrastar millor aquestes dades, avui dia se sap que l'esquizofrènia presenta una freqüència d'aparició que varia entre les poblacions al llarg del temps.

La seva prevalença ha disminuït al 0,7% i presenta una major tendència en homes, població d'àrees urbanes, consumidors de cànnabis (marihuana o haixix) i immigrants.

El trastorn sol aparèixer al voltant dels 16-25 anys, prop de quatre anys de mitjana abans en homes que en dones. Aquesta aparició, en general, més tardana, explica, en part, que les dones acostumin a presentar un millor pronòstic que els homes, atès que abans de l'aparició del primer episodi han tingut més temps per, per exemple, acabar els seus estudis, formar una xarxa social àmplia o la seva pròpia família.

En aproximadament el 5% de totes les persones amb esquizofrènia, la malaltia s'inicia abans dels 15 anys d'edat. En els casos en què apareix en edats més primerenques, sol començar de forma lenta, i predominen símptomes com l'aïllament (retraïment) social i emocional, el que es coneixen com a símptomes negatius. Aquest tipus d'esquizofrènia és més freqüent en homes i té un pitjor pronòstic.

Tipus d'esquizofrènia

Tradicionalment les classificacions internacionals, incloent l'última versió de la Classificació Internacional de Malalties (CIE-10) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), han subdividit l'esquizofrènia en diversos subtipus diferents. Aquesta divisió es feia en funció de quins símptomes predominaven en el quadre clínic. Així, per exemple, si el pacient presentava un predomini de símptomes positius, es diagnosticava d'esquizofrènia paranoide.

No obstant això, aquestes classificacions en subtipus no aportaven categories que fossin útils per a la presa de decisions clíniques, de manera que l'última versió del manual diagnòstic de la Societat Americana de Psiquiatria (DSM-5) ja no els incorpora. És d'esperar que la propera actualització de la CIM de l'OMS també opti per abandonar aquests subtipus.

Informació documentada per:

Miquel Bernardo
Miquel Bioque

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.