Diagnòstic de l'Esclerosi Múltiple

Temps de lectura: 2 min

No existeix cap prova que permeti establir el diagnòstic d'esclerosi múltiple. S'utilitzen uns criteris, denominats criteris de McDonald, que inclouen:

  • Manifestacions clíniques indicatives d'una lesió desmielinitzant.
  • Presència de lesions en la Ressonància Magnètica (RM), que han de complir una serie de característiques establertes.
  • Exclusió d'altres situacions que poden produir un quadre clínic similar.

En conjunt, els criteris permeten definir que hi ha dues àrees diferents del sistema nerviós central (SNC) afectades i en dos moments diferents. És a dir, l'existència d'afectació en distintes zones del SNC (disseminació en l'espai) i en diferents moments durant l'evolució de la malaltia (disseminació en el temps), que és el que caracteritza la malaltia.

Els criteris estan establerts per a diagnosticar aquells pacients que presenten símptomes suggestius de desmielinització, i per tant hi ha sospita de la malaltia, i no per a diferenciar la malaltia d'altres processos neurològics.

Es realitza una entrevista clínica dirigida (anamnesi) al pacient per tal de conèixer  els símptomes i comprovar que les alteracions neurològiques responen a les lesions que mostra la ressonància magnètica (RM). La RM és útil per a observar l'existència de lesions múltiples, indicatives de disseminació en l'espai, i també per a descartar d'altres malalties i processos .

És important que sigui un neuròleg, i a poder ser familiaritzat amb la malaltia, qui apliqui els criteris i realitzi el diagnòstic d'esclerosi múltiple.

Proves per a l'Esclerosi Múltiple

Ressonància magnètica

Ressonància Magnètica (RM). A tots els pacients se'ls realitza una RM cerebral i, en molts casos, una RM medul·lar. És convenient que l'exploració inclogui l'administració de contrast (gadolini) per a observar si hi ha evidència de disseminació en el temps perquè les lesions recents capten contrast, a diferència de les cròniques, i ajuda en el diagnòstic diferencial.

Potenciales evocados, prueba neurológica, casco con cables

Potencials evocats. Registren els senyals elèctrics produïts pel sistema nerviós central (SNC) com a resposta a estímuls sensitius (visuals, elèctrics, auditius o tàctils). Aquesta prova permet d'identificar una afectació silent en diferents zones del SNC (disseminació en l'espai) o confirmar l'afectació en diferents moments de l'evolució de la malaltia (disseminació en el temps).

Extracció medul·la osea zona lumbar

Punció lumbar. S'extreu una petita mostra de líquid cefalorraquidi (LCR) que protegeix i amorteix el cervell i la medul·la espinal.  Aquesta anàlisi permet conèixer, a través de las proteïnes anomenades immunoglobulines que indiquen inflamació en el LCR (bandes oligoclonals), si hi ha anomalies en els anticossos, infeccions i d'altres malalties amb símptomes similars a l'esclerosi múltiple. Aquesta prova no és obligada per a les formes en brots, però és convenient per a les formes progressives primàries.

Tub extracció de sang

Anàlisis de sang. Són més o menys àmplies, en funció de la història clínica del pacient, l'exploració neurològica i els resultats de la ressonància magnètica.

Informació documentada per:
Ana HernandoInfermera — Servei de NeurologiaAlbert SaizNeuròleg — Servei de Neurologia

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.