Endometriosi

Preguntes freqüents sobre Endometriosis

Temps de lectura: 8 min
Quins factors poden predisposar a patir endometriosi?

A dia d’avui no coneixem tots els factors que predisposen a patir la malaltia. Encara que hi ha diverses teories, cap d'elles ha estat demostrada amb certesa. La més acceptada està centrada en l'anomenada menstruació retrògrada. Durant la menstruació, alguns fragments viables d'endometri arriben a la cavitat abdominal a través de les trompes de Fal·lopi, s'adhereixen al peritoneu de la pelvis on es converteixen en lesions d'endometriosi. Els estrògens tenen un paper crucial en aquest procés. Per explicar perquè això passa només en algunes dones, tot i que la menstruació retrògrada és un fenomen universal, s'han argüit factors genètics o immunitaris.

Per què es tracta d'una malaltia infradiagnosticada?

El retràs diagnòstic és una situació comú en moltes de les pacients (de 4 fins a 10 anys) degut a la creença durant anys per part de les dones, del seu entorn i dels metges, que l’aparició de la menstruació pot estar relacionada de manera normal amb la presència de dolor cíclic. Per aquest motiu, les pacients deixen de consultar i com a conseqüència no es diagnostica.

És possible la seva prevenció?

Existeixen estudis sobre si algún tipus d'alimentació, l'ús d'anticonceptius hormonals o la pràctica d'exercici físic poden reduïr les possibilitats de desenvolupar endometriosi. No obstant això, els resultats no han demostrat una relació causal, de manera que no se sap si aquestes pràctiques poden prevenir l'aparició de la malaltia.

Amb l’arribada de la menopausa, desapareix la malaltia?

En general, les pacients amb endometriosi experimenten milloria al arribar a     la menopausa (procés natural que apareix al voltant dels 50 anys quan els nivells d'estrògens disminueixen i cessen els períodes menstruals). En algunes pacients, no disposem d’una explicació clara però poden persistir simptomàtiques amb reactivacions de dolor pèlvic similars als cicles menstruals. D’altra banda, el dolor relacionat amb problemes cicatricials i de fibrosi produïdes per les lesions endometriòsiques operades o no, pot continuar provocant dolor residual (generalment de menor intensitat), així com els derivats de possibles quadres adherencials i/o alteracions en la funcionalitat postquirúrgica.

La presència de simptomatologia durant aquest període en pacients amb antecedents d’endometriosi és d’especial atenció respecte a la prescripció de tractament hormonal substitutiu, ja que el tractament utilitzat per disminuir-los, pot agreujar els símptomes de l'endometriosi. Per això, és important que les pacients amb endometriosi que arriben a la menopausa discuteixin amb el seu doctor els avantatges i inconvenients de rebre tractament hormonal durant la menopausa.

Quins són els símptomes de l’endometriosi?

Els símptomes solen ser cíclics i coincideixen amb l'inici de la menstruació (o pocs dies abans) i desapareixen amb la mateixa (o pocs dies després). Els símptomes apareixen cada mes seguint el cicle menstrual de la dona.

Els més importants són menstruació dolorosa (dismenorrea), dolor pèlvic no menstrual, dolor amb les relacions sexuals (disparèunia), esterilitat, símptomes intestinals cíclics (distensió periòdica, diarrea, restrenyiment,...), defecació dolorosa (disquezia cíclica), micció dolorosa (disúria cíclica), presència de sang en l'orina (hematúria cíclica), sagnat rectal cíclic i cansament, entre d’altres.

Quins són els mètodes de diagnòstic més comuns?

La millor opció per al diagnòstic de l'endometriosi és l'ús de l'ecografia transvaginal, tant en la modalitat 2D com en la 3D, tant per al diagnòstic dels endometriomes com per al diagnòstic de l'endometriosi profunda (depenent de l’experiència de l’operador). La ressonància magnètica abdomino-pèlvica pot complementar el diagnòstic d'extensió de l'endometriosi profunda quan hi ha nòduls a la part més alta de la pelvis o fora d’ella.

En l'actualitat, no existeixen proves sanguínies que confirmin el diagnòstic d'endometriosi, però la determinació de la proteïna CA125 pot ser positiva en alguns d'endometriosi, el que pot ajudar en el seu diagnòstic. Cal recordar que, en dones premenopàusiques, la positivitat d'aquesta proteïna no és diagnòstica de càncer d'ovari.

L‘ús de la laparoscòpia diagnòstica s’ha de restringir només a casos molt sel·leccionats.

Un cop fet el diagnòstic, a quin seguiment mèdic m’he de sotmetre?

S’hauria d’instaurar tractament el més aviat possible, mèdic hormonal preferentment. No existeixen protocols específics de seguiment, depenent de la resposta al tractament proposat, el control simptomàtic, l’estat i localització de la malaltia, desig reproductiu, etc. podem plantejar fer el seguiment clínic i/o ecogràfic cada 6-12 mesos. Aquest seguiment sobretot en els casos d’endometriosi profunda és recomanable que es realitzi en unitats especialitzades de referència, amb equips si es precisa, multidisciplinaris.

Quin és el tractament d'aquesta malaltia?

Les dues línies bàsiques són el tractament mèdic, hormonal i analgèsic, i el tractament quirúrgic. Algunes dones amb endometriosi utilitzen aquestes tècniques per reduir els símptomes o per millorar les taxes d'embaràs. Encara que existeixen evidències que algunes d'aquestes teràpies poden ser d'alguna efectivitat, la veritat és que a dia d'avui només poden ser utilitzades de manera complementària a les teràpies mèdiques tradicionals i mai com a alternativa a les mateixes.

Quins tipus de tractaments existeixen per tractar l’endometriosi?

Els tractaments hormonals són la base del tractament mèdic. L'objectiu del tractament hormonal és controlar el dolor pel que i no s'ha d'indicar per millorar la fertilitat. Els més utilitzats actualment són els progestàgens (en general, per via oral o mitjançant un dispositiu intrauterí, dispositiu subcutani); els anticonceptius hormonals combinats (per via oral o mitjançant un anell intravaginal) en pautes contínues; els agonistes de la GnRH i altres, entre els quals s'inclouen els anti-progestàgens i els inhibidors de l'aromatasa.

La millor opció per a cada cas depèn dels símptomes, l'eficàcia del tractament, els seus efectes secundaris i de les circumstàncies i preferències de la pacient.

Altres factors que s'han de tenir en compte són el cost associat al tractament i la disponibilitat del mateix que pot ser diferent en funció del lloc de residència de la pacient.

Al ser una malaltia que cursa amb dolor, els fàrmacs analgèsics (paracetamol, antinflamatoris no esteroidals, derivats mòrfics) s’utilitzen com a coadjuvants en la majoria dels casos del tractament hormonal.

L’endometriosi és sinònim de cirurgia?

No. La cirurgia es considera un tractament de segona línia. El seu objectiu és eliminar tots els focus de la malaltia (peritoneals, profunda, endometriomes) respectant els diferents òrgans.

Avui dia es considera que el tractament quirúrgic s'ha de reservar per a aquells casos en què el tractament mèdic no és efectiu o per a casos especials en què hi ha riscos per a la funció del ronyó o dels intestins o es busca millorar la fertilitat de la pacient.

Quin pronòstic té la malaltia?

Tot i que considerem que es tracta d’una malaltia crònica, el pronòstic en la majoria de pacients que pateixen endometriosi és bo. Les pacients són tractades des de l’inici del diagnòstic amb tractaments mèdics hormonals de baixa dosi de forma contínua i d’aquesta manera controlem la simptomatologia dolorosa, evitem la progressió i la recidiva de les lesions.

La conscienciació per part dels metges en cas de prestar atenció al dolor pèlvic, no considerat com a normal, fan més sensible al diagnòstic de la malaltia. La milloria en les tècniques diagnòstiques, sobretot en el camp de l’ecografia, ens permet tenir una estadificació molt més precisa sense precisar de cirurgia. A més, la creació d’unitats de referència especialitzades permeten una millor atenció i plantejament individualitzat de les pacients.

Quines són les complicacions més greus de l’endometriosi?

D’una banda, les derivades de la localització de les lesions pròpiament. En cas de pacients amb retràs diagnòstic amb una endometriosi profunda, pot arribar a existir dany renal irreversible amb la pèrdua renal conseqüent per atrapament ureteral per part del nòdul d’endometriosi; lesions oclusives intestinals que obliguen a ressecar un tros de budell; lesions quístiques àmplies als ovaris, grans endometriomes, que poden arribar a danyar la reserva ovàrica de les pacients, i lesions tubàries en forma d’hidrosàlpinx-hematosàlpinx que obliguen a la pacient a precisar de tècniques de reproducció assistida.

D’altra banda, totes les complicacions relacionades amb el dolor i el seu tractament, que poden conduir a la situació del dolor pèlvic crònic.

Quines són les principals complicacions i efectes adversos que poden derivar-se del tractament per a l'abordatge de l'endometriosi?

Els efectes secundaris dels tractaments hormonals estan relacionats amb els nivells baixos d'estrògens o directament amb l'efecte dels gestàgens.

Alguns d'aquests efectes secundaris són mal de cap, acné, guany de pes, sagnats irregulars, cansament, sequetat vaginal, sufocacions, osteoporosi i altres. En general, es tracta d'efectes secundaris poc greus i passatgers que desapareixen en suspendre el tractament. En molt rares ocasions es poden presentar efectes secundaris greus relacionats sobretot amb alteracions de la coagulació com trombosi o embòlies.

Aquests efectes secundaris difereixen no només entre els diferents tractaments sinó també entre les diferents pacients, de tal manera que un determinat tractament pot ser una bona opció per a una pacient, però el mateix tractament pot presentar efectes secundaris intensos en una altra pacient. És per això, que és molt important individualitzar les opcions en cada pacient.

En el cas del tractament quirúrgic, els efectes secundaris deriven de les lesions dels plexes hipogàstrics que condueixen la innervació de l’aparell genitourinari i intestinal baix, el que provoca problemes de buidament intestinal, miccional i dolor. Les cirurgies repetides, en alguns casos freqüents en les pacients amb endometriosi, poden ser causa de dolor abdominal persistent i refractari.

Com afecta l'endometriosi a la qualitat de vida de les pacients?

L’endometriosi mal controlada, refractària al tractament mèdic, desencadena dolor pèlvic crònic alterant de forma significativa la qualitat de vida de les pacients amb implicacions negatives en l’esfera laboral, social y sexual.

L’endometriosi és sinònim de problemes reproductius?

En la majoria de casos, no. L'esterilitat es defineix com la impossibilitat d'aconseguir un embaràs després d'un any de relacions sexuals regulars sense protecció. Es calcula que només el 30-40% de les dones amb endometriosi tenen dificultats per aconseguir un embaràs amb possibilitat de precisar tècniques de reproducció assistida. Per tant, les dones amb endometriosi que no vulguin quedar-se embarassades haurien de discutir amb el seu ginecòleg quina és la millor opció anticonceptiva per a elles.

Endometriosi i embaràs, és possible?

Entre les dones amb endometriosi i problemes reproductius, la gran majoria aconseguirà un embaràs després del tractament adequat. Aquest ha de ser discutit amb el ginecòleg. La cirurgia pot ajudar en aquests casos i els resultats dels programes de reproducció assistida són els mateixos que els obtinguts en dones sense endometriosi. No obstant això, el tractament mèdic utilitzat per tractar l'endometriosi és sempre anticonceptiu i no augmenta les possibilitats d'embaràs espontani quan se suspèn.

Recentment s'ha demostrat que els embarassos de les dones amb endometriosi poden cursar amb més complicacions que la resta, pel que han de ser considerats d'alt risc.

Són freqüents les recaigudes després del tractament? Quin és l'abordatge en aquests casos?

És important recordar que el tractament mèdic és eficaç només mentre és administrat i que la supressió del mateix implica, en la majoria d'ocasions, que els símptomes reapareguin. Per tant la recomanació és el manteniment del tractament hormonal fins a l’arribada de la menopausa, exceptuant si la pacient es vol quedar embarassada.

Les recaigudes han de ser tractades amb les mateixes eines que al diagnòstic. De vegades, l’estat refractari de la resposta al dolor o la progressió de la malaltia ens pot fer canviar o incrementar els tractaments hormonals i, en algunes pacients, precisar cirurgia.

L’endometriosi pot causar càncer?

L’endometriosi és una malaltia benigna i no provoca càncer.

El nombre total de dones amb endometriosi i càncer (de tots els tipus) és similar al nombre total de dones sense endometriosi amb càncer (de tots els tipus).

Alguns tipus de càncers són lleugerament més freqüents en dones amb endometriosi, com el càncer d'ovari i limfoma de tipus No Hodgkin. No es disposa d'informació de com disminuir el risc d'aquests càncers en dones amb endometriosi.

Alguna pregunta més?

Si tens una pregunta que no ha estat resposta en aquesta pàgina, no dubtis en fer-nos-la arribar i un professional la respondrà.

Gràcies!

Hem rebut la teva pregunta i un professional l'estudiarà per donar-te resposta.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar la teva pregunta, si us plau, torna a intentar-ho més tard.

Informació documentada per:

Ana Carrión
Meritxell Gracia
Mª Ángeles Martínez Zamora

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.