Diabetis

La diabetis és una malaltia crònica amb la qual el pacient ha de conviure al llarg de la seva vida. Això pot comportar que la persona passi per diferents etapes cícliques en l'àmbit emocional i que necessiti suport.

El diagnòstic d'una malaltia crònica suposa una ruptura amb l'estat de salut previ. Adaptar-se a aquest nou estat de salut fa necessari posar en marxa una sèrie de mecanismes psicològics adaptatius que impliquen passar per diferents fases: xoc o negació inicial, protesta, ansietat, negociació i adaptació activa "millor no tenir diabetis però m'he d'adaptar". Aquest procés adaptatiu és molt variable en cada persona amb diabetis i també pels seus familiars i poden ser viscudes de forma no sincronitzada i independent.

Malgrat aquestes diferències, la persona amb diabetis com a persona amb una malaltia crònica pot experimentar diferents canvis d'ordre psicològic, familiar, social i també econòmics.

Els programes d'educació terapèutica que integrin intervencions individuals i grupals (amb altres persones amb diabetis i familiars) són també una ajuda inicial en aquest procés adaptatiu. També hi ha persones que malgrat que aquest suport no s'adapten psicològicament i requereixen un suport professional específic de psicòleg o psiquiatre, malgrat que la figura del psicòleg no està integrada en els equips interdisciplinaris que atenen a les persones amb diabetis en el nostre medi.

En les últimes recomanacions de l'Associació Americana de Diabetis (ADA) , ressalta que el benestar emocional és un aspecte important a l'hora d'atendre a les persones i/o familiars amb diabetis i la seva autogestió. Els problemes psicològics i socials poden posar en perill la capacitat per dur a terme l 'autogestió diaria del tractament de la diabetis .

La ADA ha elaborat una serie de recomanacions en relació als aspectes emocionals:

  • Proporcionar atenció psicosocial integrada i colaborativa a totes les persones amb diabetis per optimitzar els resultats de salut i qualitat de vida. 
  • Cribratge psicosocial que inclou: les actituds sobre la malaltia, les expectatives per l'automaneig del tractament i els resultats, l'estat d'ànim, la qualitat de vida relacionada amb la diabetis, els recursos disponibles (financers, socials i emocionals), i antecedents psiquiàtrics.
  • Els professionals valoren símptomes com: l'angoixa, la depressió, l' ansietat, els transtorns alimentaris i cognitius utilitzant eines estandarditzades i validades, de forma periòdica. Es podrien incloure en aquesta valoració familiars i/o cuidadors.
  • Realitzar un cribratge en adults majors de 65 anys, en relació al deteriorament cognitiu i la depressió.

Les associacions de persones amb diabetis també poden oferir-li un altre tipus de suport, com conèixer altres persones en la mateixa situació, facilitar suport a les escoles, oferir assessoria jurídica, fer xerrades informatives, reivindicar una assistència de qualitat, potenciar la investigació de la diabetis, etc. S'aconsella demanar informació sobre aquestes associacions al seu centre de referència.

Un pacient amb diabetis pot viatjar sense cap problema, l’única que ha de planificar el viatge.

Medicació dins la maleta

Portar la medicació i els instruments de control.

Patata, pastanaga, pèsols

Portar aliments que aportin hidrats de carboni per si és necessari en cas d'una hipoglucèmia.

història clínica paper

Informe clínic amb el tractament i l'evolució de la malatia.

Piràmide alimentació

Es poden provar nous aliments, però s'ha de controlar especialment aquells rics en hidrats de carboni.

Vacuna

Vacunes. Serveixen per prevenir malalties infeccioses, que són causa freqüent de la pujada de sucre en sang (hiperglucèmia). No hi ha contraindicacions. Només s'aconsella informar-se si és necessària segons el país escollit.

calçat còmode

Escollir calçat preferentment de pell suau, flexible, folrat i sense costures interiors, que s'adapti a la forma anatòmica del peu.

Kit insulina

És millor portar-se tot el material que es necessiti des del propi país, duplicant o triplicant la quantitat i repartint-la entre els companys de viatge.

L'alimentació és part fonamental del tractament de la diabetis. Tenir diabetis no està renyit amb el fet de gaudir de la bona taula. Viatjar suposa també tastar nous aliments i noves maneres de cuinar-los. No s'ha de privar d'aquest plaer, mentre es controli la diabetis. 

Vigilar amb la fruita, els sucs i la llet

Els aliments que més s'han de controlar són els rics en hidrats de carboni. S'ha de recordar el volum que es pren d'aquests aliments a casa abans de sortir de viatge, per tenir una bona memòria visual i prendre quantitats similars. Utilitzar el pa i la fruita com a comodins si el plat escollit té menys o més quantitat que l'habitual, o per improvisar un menjar en qualsevol lloc o situació.
 

Tall pastís

Si s'inclouen postres dolces, evidentment s'han de treure hidrats de carboni del total del menjar. Per exemple, si es tasta un trosset de pastís, s'ha de suprimir la fruita i el pa del mateix menjar.

Glucòmetre mesurant nivells de glucèmia

Durant el viatge, és important aproximar-se a l'aportament total d'hidrats de carboni en cada menjar, encara que es variï el tipus d'aliment. La glucèmia capil·lar ajuda a valorar el resultat d'aquests canvis.

És millor portar tot el material necessari des de casa, duplicant o triplicant la quantitat si és necessari i repartint-la entre els companys de viatge com a mesura de seguretat.

Concentració de la insulina

  • Les insulines administrades amb cartutxos (bolígrafs), tenen una concentració 1/100 en tots els països encara que la insulina dels vials pugues no tenir la mateixa concentració. En alguns països les insulines de vials estan concentrades encara en 1/40. És evident que una xeringa de concentració 1/40 no pot utilitzar-se per extreure insulines 1/100 i a l'inrevés, raó de més per recomanar portar sempre 2-3 vegades més insulina de la qual es necessiti i, encara millor, repartida entre diverses persones i sempre en la bossa de mà. 
  • Els rajos X dels controls aeris no alteren els efectes de la insulina.

Conservació de la insulina

  • Evitar exposar la insulina en la llum i a temperatures extremes, inferiors a 0 °C o superiors a 30 °C. Aquests factors poden alterar l'eficàcia de la insulina. En alguns casos, pot requerir-se la utilització d'una nevera o borsa isotèrmica.
  • La insulina ràpida espatllada per efecte tèrmic pot adquirir un color groguenc. La insulina NPH o les lentes poden no homogeneïtzar correctament i quedar les partícules retardants adherides al vidre del flascó.

Normes per al transport aeri d'insulina

  • Els medicaments que són líquids, com la insulina, estan exempts de la norma i està permès portar-los en l'equipatge de mà per al seu ús durant el viatge. 
  • Els medicaments han d'identificar-se separadament en els controls de seguretat, però no és necessari que es transportin dins d'una bossa de plàstic. 
  • Es recomana que vagin acompanyats de la recepta o un informe mèdic. 
  • És també aconsellable contactar amb les companyies aèries, ja que cadascuna té els seus propis procediments per al transport d'aquests articles a l'interior de l'avió. Es pot obtenir més informació a la pàgina d'AENA.

Alguns consells i precaucions

viatjar amb avió

Les baixes temperatures del celler de l'avió, on va l'equipatge facturat, poden espatllar la insulina i/o els instruments de mesurament de la glucèmia capil·lar.

Vaixell

El viatge amb vaixell pot ser molt agradable si no et mareges. Si és així, evita aquest mitjà de transport o utilitza medicació antimareig abans del viatge o davant l'aparició dels primers símptomes.
• Si prens antidiabètics orals o insulina per tractar la diabetis i vomites a causa del mareig, pots tenir una hipoglucèmia. Avisa al company/a de viatge o a l'equip professional del vaixell de la teva diabetis perquè puguin administrar-te glucagó en cas de necessitat.
• En cas de vòmit, comprova la teva glucèmia capil·lar i valora si pots esperar 15-30 minuts per poder ingerir i assegurar la digestió d'aliments que tinguin hidrats de carboni: infusió amb sucre, suc de fruites, torrades, etc.
• Si en comprovar la teva glucèmia capil·lar el valor és inferior a 80 mg/dl, pren aigua amb sucre de seguida a petits glops i assegura't de la presència d'alguna persona que pugui posar-te el glucagó en cas de necessitat (pèrdua de coneixement).

Tren

Els viatges amb tren poden ser llargs. Respecta l'horari de la medicació i dels menjars per evitar descompensacions en el control de la teva diabetis. Assegura't de l'horari d'obertura i tancament del vagó restaurant.

Autocar

Els viatges organitzats potser no s'adapten als teus horaris de menjar. Recorda dur en el teu equipatge de mà aliments per improvisar un menjar: torrades, galetes, fruita...

Si el pacient s'injecta insulina, a més de seguir les recomanacions generals, segons les característiques del viatge, s'ha de consultar prèviament a l'equip de salut habitual per a l'adaptació de la pauta. Els canvis estan en funció de:

  • La pauta de tractament
  • L'hora de sortida i la durada del viatge
  • La diferència horària segons la latitud del país de destí

En general, si la pauta és amb múltiples dosis d'insulina (insulina ràpida abans dels menjars i insulina lenta 1-2 vegades al dia) és convenient que mentre duri el viatge injectar-se insulina ràpida cada 4-5 hores, perquè en ser insulina de curta acció, és més fàcil el seu maneig, i permet alhora una major adaptació dietètica.

En arribar al país de destinació s'ajusta la insulina lenta segons horari habitual.

  • Si es viatja cap a l'oest, el dia és més llarg. Per exemple, quan a Espanya són les 20 h, a Nova York són les 14 h. Per tant, es necessita una dosi extra d'insulina ràpida, per a adaptar-se a l'horari del país de destinació.
  • Si es viatja cap a l'est, el dia és més curt. Per exemple, quan a Espanya són les 20 h, a Bangkok són les 2 de la matinada. Per tant, es necessita suprimir una dosi d'insulina ràpida, per a adaptar-se a l'horari del país de destinació.
  • En pacients tractats amb infusió subcutània contínua d'insulina, és necessari canviar l'hora de l'infusor quan s'arriba al país de destinació, segons hora local, i realitzar aquesta mateixa maniobra novament quan es torna del viatge.

Informació documentada per:

Enric Esmatjes
Margarida Jansà
Daría Roca
Mercè Vidal
Irene Vinagre

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.