Diabetis

La diabetis tipus 2 és una malaltia que es caracteritza per un augment dels nivells de sucre a la sang, a casua de la incapacitat del cos de produir o poder utilitzar de manera adequada la pròpia insulina. La diabetis mellitus tipus 2 s'inicia en adults, d'aquí el nom popular de diabetis de la gent gran. És la forma més comuna de diabetis (80-90% de tots els casos). 

La diabetis és una malaltia que afecta milions de persones al món. L’estudi Di@betes conclou que la prevalença de diabetis a Espanya és del 13,8%. És a dir, 14 persones de cada 100 tenen diabetis. A més, aquesta xifra augmenta amb l’edat i es més freqüent en homes que en dones. Entre els 60-75 anys, 20 persones de cada 100 tenen diabetis tipus 2.

La diabetis tipus 2 presenta un clar gradient social: les persones amb nivell d’estudis primaris o sense estudis tenen més del doble de probabilitat de patir diabetis respecte a la població amb estudis universitaris, i aquesta tendència és igual en homes que en dones. 

Un dels problemes importants de la diabetis tipus 2 és que la meitat de les persones que la pateixen no ho saben, perquè en les fases inicials de la malaltia no dóna símptomes. Només es pot diagnosticar mitjançant una anàlisi de glucosa a la sang. Per aquesta raó, moltes persones se n'assabenten de manera casual mitjançant anàlisis rutinaris fets per un altre motiu. En cas que els nivells de glucosa siguin molt alts, sí que es poden notar símptomes com set i ganes d'orinar i, fins i tot, pèrdua de pes.
 

Les principals causes de la diabetis tipus 2 en persones predisposades genèticament són la obesitat i una vida sedentària.

Tenen més risc de desenvolupar diabetis de tipus 2 persones amb:

ADN

Història familiar de diabetis o de malaltia cardiovascular

bàscula

Excés de pes

Sofà

Hàbits sedentaris

Colesterol taponant una vena

Colesterol alt

dona embarassada

Diabetis gestacional. És un tipus de diabetis que es dona en un 12 % de tots els embarassos en dones sense diabetis prèvia, o dones que han tingut un nadó amb un pes igual o superior a 4 kg en néixer.

Home prenent glucosa

Intolerància oral a la glucosa. Presenten nivells de glucosa a la sang més elevats del normal, però no el suficient per ser classificades com a persones amb diabetis. Existeixen 2 situacions que es consideren factors de risc: si després de prendre 75gr de glucosa, el test es postiu (resultats oscil·len entre 140 i 199 mg/dl); o bé, si després de 8 hores de dejú els resultats de glucosa en sang són alts (superiors a 100 mg/dl, però inferiors a 126 mg/dl). 

De cada 100 persones adultes, al voltant de 25-30 tenen algun transtorn en el metabolisme dels hidrats de carboni (diabetis coneguda o no, intolerancia a la glucosa o glucosa alterada en dejú).

A diferència de la diabetis tipus 1, les persones amb risc alt de patir diabetis mellitus tipus 2 poden prevenir i/o endarrerir la seva aparició si:
 

Perímetre cintura

Mantenen un pes corporal correcte amb un pla d’alimentació saludable

realitzar exercici físic de forma regular

Practiquen activitat física de manera regular (mínim 150 minuts a la setmana).

En la majoria de persones el diagnòstic de la diabetis tipus 2 es fa de forma casual mitjançant anàlisis rutinaris fets per un altre motiu (revisons d’empresa, ginecòleg...). La malaltia ha estat present, però aquesta no ha donat simptomatologia. Els símptomes inicials pels quals les persones consulten al metge i que estan associats a tenir els nivells alts de sucre són:

Ganes d'orinar

Moltes ganes d’orinar (poliúria)

Home bevent aigua

Molta set (polidípsia)

Home menjant

Molta gana (polifàgia)

Bàscula amb fletxa cap avall

Pèrdua de pes

cansanci

Altres símptomes menys freqüents són el cansament, les rampes a les cames i la somnolència

La diabetis mellitus tipus 2 és la més freqüent, aproximadament el 80-90% dels casos, i es pot prevenir o endarrerir el seu inici en una gran majoria de persones. Estudis científics han demostrat que els factors de risc per desenvolupar aquest tipus de diabetes són, d’una banda, els anomentas no modificables, que serien l'edat i la predisposició genètica, i d’altra banda els modificables, que seriem el sobrepès, l'obesitat i el sedentarisme.

Si vols conèixer quin és el risc de tenir diabetis tipus 2 en els propers 10 anys, ho pots fer a través del test de FINDRISK. En funció de la puntuació d'aquest qüestionari es pot determinar el grau de risc i les mesures a adoptar. 

El qüestionari té en compte aquests paràmetres:

Home d'avançada edad

Edat. El risc de desenvolupar diabetis tipus 2 és superior a partir dels 45 anys, malgrat actualment hi ha descrits casos de diabetis tipus 2 en nens i joves obesos i sedentaris.

Gràfica sobre l'índex de massa corporal

Índex de Massa Corporal (IMC). És un paràmetre que relaciona el pes i la talla de la persona i es útil per determinar si una persona té baix pes, pes normal, sobrepès o obesitat. El sobrepès i l'obesitat són factors de risc per desenvolupar diabetis tipus 2. L’IMC no és aplicable en nens, dones embarassades, persones molt grans d'edat i persones amb molta massa muscular, com són els esportistes.

Perímetre cintura

Perímetre de cintura. La circumferència de la cintura ben mesurada és un indicador d'obesitat . En combinació amb l'IMC és un determinant de risc de malaltia cardiovascular i diabetis mellitus tipus 2 . Es considera elevat si és superior a 102 cm en els homes i 88 cm en les dones.

realitzar exercici físic de forma regular

Activitat física. El sedentarisme, tant en adults com en nens, és un factor de risc per desenvolupar diabetis tipus 2. Es recomana fer activitat física regular, com caminar 30 minuts al dia.

Verdura

Consum de verdures i fruites. És aconsellable seguir una alimentació rica en fruita i verdura (2-3 peces al dia) per reduir el risc de patir diabetis mellitus tipus 2. 

Medicaments

Medicaments per al control de la hipertensió arterial. La hipertensió junt amb l'excés de greix a la sang (colesterol, triglicèrids),  l'obesitat i la diabetis formen l'entitat coneguda com a síndrome metabòlica. És important controlar de manera independent cada  component.

dona embarassada

Antecedents de glucèmia elevada o diabetis durant l'embaràs.  Les persones que han tingut valors de glucèmia elevats  associats a la presa d'alguns medicaments o, en el cas de les dones, durant l'embaràs tenen més risc de desenvolupar diabetis tipus 2.

Arbre genealògic

Antecedents de familiars amb diabetis. Les persones amb antecedents de diabetis en familiars de primer grau (pares, germans, fills o avis) i també de segon grau (oncles, nebots) tenen més risc de desenvolupar diabetis.

Què significa el meu resultat? 

 
Puntuació Risc de patir Diabetis Tipus 2 
Menys de 7 Risc baix: 1 de cada 100 persones pot desenvolupar diabetis Tipus 2
7 - 11 Risc lleugerament augmentat: 1 de cada 25 persones pot desenvolupar diabetis Tipus 2
12 - 14 Risc moderat: 1 de cada 6 persones pot desenvolupar diabetis Tipus 2
15 - 20 Risc alt: 1 de cada 3 persones pot desenvolupar diabetis Tipus 2
Més de 20 Risc molt alt: 1 de cada 2 persones pot desenvolupar diabetis Tipus 2

 

El diagnòstic de la diabetis es fa mitjançant una analítica de sang per conèixer quins són els valors de sucre (glucosa) en la sang. Els valors normals de glucosa en la sang oscil·len entre 70 i 100 mg/dl.

Si el resultat de l'analítica es correspon a una de les següents situacions, indica que la persona té diabetis:

  • En dejú, igual o superiors a 126 mg/dL, en dues determinacions.
  • A qualsevol hora del dia, valors iguals o superiors a 200 mg/dL acompanyats de símptomes característics, com són tenir, amb freqüència, moltes ganes d'orinar i molta set.
  • Després de la ingesta d'un preparat de glucosa (75gr), superiors a 200 mg/dL. Aquesta proba es realitza a les persones que en dejú tenen valors de glucosa entre 100 i 126mg/dL.
  • Hemoglobina glicosilada (HbA1c) igual o superior a 6,5%. 

El tractament pot variar en funció de la fase en què s'hagi diagnosticat la malaltia i de la seva evolució. 

  • Seguir un pla d'alimentació sa per controlar el pes corporal juntament amb la realització d'activitat física regular (més de 150minuts/setmana) i fàrmacs orals (Metformina)
  • Si amb el primer tractament no és suficient, s'hi afegiran nous fàrmacs orals o injectables.
  • Si amb el segon tractament no és suficient, potser caldrà afegir insulina al tractament.

Fàrmacs orals

Els antidiabètics orals són pastilles que tenen la funció d'ajudar a regular el nivell de sucre en la sang. Es donen des de l'inici del tractament de la diabetis tipus 2. N'hi ha de diversos tipus i diferents modes d'acció, per la qual cosa és necessari conèixer els efectes i prendre'ls a les hores indicades.

L'equip de salut indicarà quan els ha de prendre, si abans o després dels àpats, i si tenen risc o no de produir baixades de sucre.

Pastilles amb ratlles verdes i blanques

Sulfonilurees: estimulen la secreció d'insulina per part del pàncrees.
 

Pastilles amb ratlles blaves i blanques

Meglitinides: estimulen la secreció d'insulina per part del pàncrees.
 

Pastilles blaves, blanques i verdes

Biguanides: Disminueixen la producció de glucosa per part del fetge
 

Pastilles verdes, blaves i blanques

Inhibidors de l'alfaglucosidasa: retarden i disminueixen l'absorció dels hidrats de carboni.
 

Pastilles verdes i blanques

Tiazolidindiones: disminueixen la resistència a la insulina.
 

pastilles blaus

Inhibidors DPP-4: inhibeixen un enzim que inactiva les incretines i provoquen un augment de la secreció d'insulina i inhibeixen la secreció de glucagó.
 

píndola

Inhibidors SGLT2: redueix la reabsorció de glucosa a escala renal.

El fàrmac d'elecció en tots els pacients amb diabetis tipus 2 és la metformina (Biguanida) excepte si existeix contraindicació o la persona té símptomes clars, que indiquin que el cos necessita insulina. El mecanisme d'actuació de la metformina és inhibir la producció natural de glucosa per part del fetge.

Fàrmacs injectables

Injecció

Anàlegs GLP-1. Són fàrmacs que s'administren via subcutània. Augmenten la secreció d'insulina, inhibeixen la secreció de glucagó i alenteixen el buidatge gàstric.

Insulina

Amb el pas dels anys, una gran majoria de persones amb diabetis tipus 2 acaba necessitant insulina.

En general, totes les persones, amb diabetis o sense ella, haurien de seguir un pla d'alimentació sa, equilibrat i variat. El pla d'alimentació s'ha de personalitzar segons l'edat, activitat física, els horaris, el pes corporal i les preferències de cada persona. 

Consells per a persones amb tensió arterial alta

Per a prevenir i controlar la tensió arterial alta és necessari evitar el sobrepès i realitzar activitat física amb regularitat. Les xifres recomanades de tensió arterial per a les persones amb diabetis són iguals o inferiors a 130/80. En alguns casos, pot requerir tractament i seguir un pla d'alimentació sense sal.

Aliments aconsellats Aliments desaconsellats
Herbes aromàtiques i espècies per donar sabor als aliments (all, julivert, llorer, menta, orengues, romaní, farigola...)

La sal, salaons i qualsevol salsa salada (mostassa, ketchup, adobats)

Pa i derivats sense sal  Pa i derivats amb sal
Formatge fresc sense sal  Formatges curats
Aigua natural Aigua amb gas

Utilitzar formes de cocció que no facin perdre el sabor natural dels aliments (plantxa, vapor, forn, microones, papillot i friegits, si són amb oli d'oliva i no existeix sobrepès)

Bollería, pastisseria i qualsevol menjar preparat o precuinat o en conserva.

En casos amb hipertensió arterial severa, o malaltia renal avançada, el seu equip de salut, li pot suggerir altres recomanacions específiques i fins i tot desaconsellar aliments que continguin molta sal de forma natural.

Consells per a persones amb nivells alts de colesterol

Carn

És recomanable per a totes les persones fer una alimentació baixa en greix animal (mantega, llard, embotits, carns vermelles... )
 

Tub extracció de sang

Les xifres recomanades per una persona amb diabetis és tenir el colesterol total per sota de 200 mg/dl. Es recomana en el cas del colesterol LDL (dolent) xifres inferiors a 100 mg/dl i de colesterol HDL (bo) superiors a 40 mg/dl.
 

sedentarisme

El sedentarisme i el sobrepès són factors que afavoreixen l'aparició del colesterol LDL (dolent). És possible que vostè necessiti fàrmacs per a controlar la xifra de colesterol juntament amb les recomanacions dietètiques.
 

bàscula

Per evitar que els nivells de colesterol pugin és important evitar el sobrepès, motiu pel qual es recomana a totes les persones tinguin o no diabetis.

L'activitat física adaptada a les possibilitats de cada persona i practicada d'una manera regular pot contribuir de manera molt positiva a controlar bé la diabetis, a reduir els factors de risc vascular (obesitat, colesterol...) i influir de manera positiva en la sensació de benestar físic i mental.

En el cas de la diabetis tipus 2, l'exercici constitueix una part important del tractament, de la mateixa manera que l'i l'alimentació o la medicació (pastilles o insulina), assegurant un mínim de 150 minuts a la setmana.

La realització de l'exercici haurà de ser planificada prèviament per evitar un descens excessiu de la glucosa en la sang (hipoglucèmia), sobretot, en aquells casos en què la persona està tractada amb insulina i algun tipus de fàrmac que pugui produir hipoglucèmies.

La col·laboració entre la persona amb diabetis i la família i l'equip de salut és imprescindible per optimitzar el tractament i, al mateix temps, per poder-lo integrar en la seva activitat quotidiana d'hàbits dietètics, horaris i activitat habitual.

L'educació terapèutica en diabetis és un procés d'aprenentatge que facilita els coneixements i les habilitats necessàries a les persones amb diabetis, i a la família, per poder prendre decisions diàries sobre el tractament

Informació documentada per:

Enric Esmatjes
Margarida Jansà
Daría Roca
Mercè Vidal
Irene Vinagre

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.