La diabetis gestacional és un tipus de diabetis que apareix durant l'embaràs (gestació) en una dona sense diabetis prèvia. La diabetis gestacional pot afectar tant a la mare com a la salut del nadó, d'aquí la importància de la seva detecció i inici del tractament de forma precoç.   

Aquest tipus de diabetis sol aparèixer en el tercer trimestre de l'embaràs, a causa dels canvis hormonals de l'embaràs. Per al seu diagnòstic es realitza el test d'O’Sullivan a totes les dones embarassades. 

Les futures mares poden controlar la diabetis gestacional amb una adequada alimentació, exercici regular i, si fa falta, amb medicació (en general insulina). El control estricte del sucre en sang pot prevenir un part difícil i problemes en el nadó.  

Els nivells de sucre en sang acostumen a tornar a la normalitat poc després del part. No obstant això, les mares que han tingut diabetis gestacional, tenen major risc de desenvolupar diabetis tipus 2 en un futur. Per aquest motiu, és aconsellable seguir totes les mesures preventives recomanades pel seu equip de salut i revalorar la situació de diabetis després d'unes setmanes del part. Només algunes dones que han tingut diabetis gestacional segueixen amb diabetis després del part. 

La diabetis gestacional es produeix com a conseqüència dels canvis hormonals propis de l'embaràs que pot afectar entre el 5 i 15% de les dones embarassades. Varia segons les zones i els criteris diagnòstics. En el món 1 de cada 7 dones té diabetis gestacional. A Espanya, aproximadament, 9 dones embarassades de cada 100 inicien una diabetis gestacional (9%).

Qualsevol dona pot desenvolupar diabetis gestacional, tot i que hi ha diferents factors de risc per desenvolupar aquesta malaltia com són:

Embarassada major de 35 anys

Edat materna superior als 35 anys.

Prediabetis

Tenir el sucre lleugerament elevat sense arribar a criteris de diabetis (prediabetis).

dona embarassada

Haver tingut diabetis gestacional en un embaràs anterior.

Nadó de més de 4 quilos

Donar a llum un nadó de més de 4kg o haver tingut un avortament no explicat per un altre motiu.

família

Antecedents familiars de diabetis tipus 2 en pares o germans.

bàscula

Tenir sobrepès o obesitat amb un índex de massa corporal (IMC) de 30 kg/m2 o superior.

Races

Per raons que es desconeixen, les dones d’origen africà, afroamericà, sudamericà o o asiàtiques, són més propenses a desenvolupar diabetis gestacional

Les dones amb factors de risc haurien, abans de quedar-se embarassades, fer-se una determinació de glucosa en sang (glucèmia) i aquelles amb sobrepès i obesiat, realitzar una dieta d'aprimament.

En la diabetis gestacional és difícil que la pacient noti símptomes, pel fet que mitjançant els controls rutinaris durant la gestació es detecta la possible diabetis de manera precoç.  Els símptomes que podria notar la pacient, si no es fes la detecció precoç, estarien associats a la pujada de sucre (hiperglucemia) com un excessiu augment de pes del nadó per l'edat gestacional, set i moltes ganes d'orinar. 

La diabetis gestacional, en general, no presenta símptomes específics però es pot sospitar en alguns casos si existeix un excessiu augment de pes excessiu, cansament, set o moltes ganes d’orinar. Per efectuar el cribatge cal fer un anàlisis a la sang.

Aquesta prova, coneguda com a test d'O'Sullivan s'efectua administrant 50 g de glucosa per via oral, a qualsevol hora del dia, no sent necessari estar en dejú, ni seguir una alimentació especial prèvia.

Si la glucèmia en sang al cap de 60 minuts de la ingesta de la glucosa és igual o superior a 140 mg/dl (7,8 mmol/l), es considera que el test d'O'Sullivan és positiu havent de realitzar-se una sobrecàrrega oral de la glucosa (SOG) per confirmar el diagnòstic.

Quan realitzar el test d'O'Sullivan? 

Embarassada major de 35 anys

Primer trimestre. A les gestants d'alt risc (majors de 35 anys, obesitat, antecedents de diabetis gestacional, embarassos previs que facin sospitar d'una diabetis gestacional, història de diabetis en familiars de primer grau).

embaràs

Segon trimestre (setmanes 24-28 de gestació). A totes les gestants no diagnosticades prèviament (cribratge universal), incloses aquelles amb cribratge negatiu en el primer trimestre.

dona embarassada

Tercer trimestre. Gestants no estudiades en el segon trimestre o Gestants amb test d'O'Sullivan normal en el segon trimestre, però que desenvolupin complicacions suggestives de diabetis gestacional, com que el nadó tingui major pes del corresponent a l'edat gestacional (macrosomia) i presència excessiva o augment de líquid amniòtic al voltant del fetus abans que aquest neixi (polihidramanios). A aquest grup se'ls farà directament una SOG.

Quan el test d'O'Sullivan és positiu, es procedeix a la confirmació diagnòstica mitjançant una sobrecarga oral de glucosa (SOG).

Abans de realitzar aquesta prova cal recordar que dues glucèmies en dejú superiors a 126 mg/dl en dies diferents o a l'atzar superior a 200 mg/dl ratifiquen el diagnòstic de diabetis, sent innecessari la pràctica de la SOG.

Per efectuar la SOG cal tenir en compte:

  • Estar en dejú previ de 8-14 hores.
  • No restringir la dieta els 3 dies abans. Cal assegurar una ingesta diària igual o superior a 150 g d'hidrats de carboni.
  • Durant la prova cal estar en repòs i sense fumar.

El dia de la prova es realitza:

  • Una anàlisi de sang.
  • Posteriorment, s'ingereix una beguda que conté 100 grams de glucosa.
  • A continuació, s'obtenen 3 mostres de sang més corresponents a 1h, 2h i 3 h postingesta de glucosa.

Es considerarà el diagnòstic de diabetis gestacional quan en l'anàlisi de sang dos o més punts siguin superiors als següents valors:

  • Basal: 105 mg/dl (5,8 mmol/l)
  • 1 hora: 190 mg/dl (10,6 mmol/l)
  • 2 hores: 165 mg/dl (9,2 mmol/l)
  • 3 hores: 145 mg/dl (8,1 mmol/l)

En cas que solament un punt excedeixi a aquests valors, la SOG es repetirà en 4 setmanes.

Hi ha diferències entre els diversos criteris diagnòstics existents. En aquesta secció es fa referència a les recomanacions de les Societats Espanyoles de Diabetis, Obstetrícia i Pediatria, basades en la National Diabetis Data Group, que són les més àmpliament acceptades.

Una vegada efectuat el diagnòstic de diabetis gestacional el tractament ha d'iniciar-se com més aviat millor. Aquest es basarà en:

Piràmide alimentació

Seguir una alimentació saludable que ajudi a controlar el pes corporal i els nivells de sucre a la sang. És important no superar els 11-12 Kg d'increment de pes. Han d'estar presents els aliments de tots els grups: llet, farinacis, fruita, verdures/amanides, aliments proteics i greix. Cal individualitzar el repartiment dels aliments en 5-6 tomes (esmorzar, dinar i sopar i suplements a mig matí, tarda i abans d'anar a dormir) per evitar estar moltes hores en dejú i prevenir la producció de cetona. Cal individualitzar el pla d'alimentació en funció dels hàbits dels pacients, les necessitats nutricionals de l'embaràs i dels nivells de sucre en sang.

Increment fruita, farina i llet

El pla d'alimentació ha de tenir, aproximadament, entre 2.000-2.500 kcal. La meitat de les calories ha de ser en forma d'hidrats de carboni, el 20% en forma de proteïnes i el 30% restant en forma de greix.

no menjar pastís, no sucre, no aliments amb sucre

Cal retirar els aliments i begudes rics en hidrats de carboni d’absorció ràpida (sucre, begudes ensucrades, caramels, xocolates, pastissos). Es pot utilitzar com a edulcorant l’aspartam.

Carn

És molt important seguir uns àpats similars d’aliments rics en hidrats de carboni, proteïnes i greix que li recomanin per aconseguir uns nivells de sucre a la sang òptims 1 hora després de l’àpat. 

Dona, ioga

Exercici físic regular. Les recomanacions són les mateixes que per a qualsevol dona embarassada. A més, l'exercici pot ajudar a regular els nivells de sucre a la sang.

Controlar glucèmia mitjançant el glucòmetre

Monitoratge dels nivells de sucre a la sang (glucèmia capil·lar) abans i 1 hora després de l'àpat (pre i postprandial).

Anàlisi d'orina

Monitorar els nivells de cetona a l'orina. Durant l'embaràs no és bo tenir cetona perquè pot afectar el desenvolupament psicomotor del nadó. Pot aparèixer cetona a l'orina quan s'està moltes hores sense menjar o l'alimentació no és l'adequada. En dones tractades amb insulina la presència de cetona també pot indicar que fa falta més insulina.

embaràs

Eduació terapèutica per a l'autogestió diària del tractament. És important que les pacients i la seva família adquireixin els coneixements, les habilitats tècniques i les actituds per poder tenir una bona adherència al tractament, millorar tant la salut de la mare com la del nadó i prevenir les complicacions d'un mal control de la diabetis gestacional.

Si seguint aquest tractament no s'aconsegueixen els objectius de control del sucre desitjats, s'haurà d'afegir tractament amb insulina. Aquest fàrmac ha demostrat una reducció de la morbiditat matern fetal quan s'afegeix al tractament anterior.

Cal recordar que una vegada ha nascut el nadó aquesta diabetis generalmente "es cura" en la gran majoria de dones. Entre les 4-12 setmanes després del part és convenient repetir la sobrecàrrega oral de glucosa (SOG) amb 75 gr de glucosa per confirmar la resolució del procés.

Si es planifica un nou embaràs hi ha risc de tornar a tenir diabetis gestacional. Les estadístiques mostren que 30 dones de cada 100 poden desenvolupar una nova diabetis gestacional en cas d’un nou embaràs (30%) . És molt important comunicar al ginecòleg que s´ha tingut diabetis gestacional en planificar un nou embaràs. 

També hi ha risc de desenvolupar una diabetis tipus 2 “que no es cura” al llarg dels anys, sobretot durant els 5 primers anys després del part. Hi ha molta variació en el nombre de dones que desenvolupen una diabetis tipus 2 després del part. Hi ha estudis que demostren que entre els 3,5 i 6,5 anys després del part  62 de cada 100 dones (62%) pateixen una diabetis tipus 2, mentre que a España durant els 11 anys posteriors només 11 de cada 100 dones (11,5%) té una diabetis tipus 2.  

També els fills de dones amb diabetis gestacional tenen més risc de desenvolupar diabetis tipus 2. La bona noticia és que la diabetis tipus 2 es pot prevenir seguint una alimentació saludable i fent exercic físic de manera regular (mínim 150' a la setmana). Incorporar aquest hàbits no sols ajuda a prevenir la diabetis tipus 2, sinó que també ajuda a tenir un millor estat de salut global. Els consells d’alimentació saludable i la pràctica d’activitat física regular són bons hàbits de salut per a tota la familia. 

Informació documentada per:
Enric EsmatjesEndocrinòleg — Servei d'EndocrinologiaMargarida JansàInfermera experta en Diabetis i Educació Terapèutica — Servei d'EndocrinologiaDaría RocaInfermera experta en Diabetis i Educació Terapèutica — Servei d'EndocrinologiaMercè VidalInfermera experta en Diabetis i Educació Terapèutica — Servei d'EndocrinologiaIrene VinagreEndocrinòleg — Servei d'Endocrinologia

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.