Proves per diagnosticar el Càncer

Temps de lectura: 1 min

Des d'un punt de vista pràctic el diagnòstic de càncer pot fer-se en tres circumstàncies:

  • Troballa casual. El càncer es diagnostica en pacients que no presenten símptomes, als quals es realitza una exploració que no té res a veure amb la sospita de càncer com una radiografia preoperatòria o una anàlisi rutinària.
  • Cribratge. La sospita de càncer es detecta en el curs d'un programa de cribratge.
  • Recerca de l'origen de signes i símptomes inespecífics.
història clínica paper

Història clínica. El primer pas per realitzar un diagnòstic és analitzar els símptomes i obtenir informació rellevant sobre els factors de risc: com l'hàbit tabàquic, ocupació laboral o antecedents familiars. Després de l'entrevista (anamnesi), el professional valora si hi ha necessitat d'ampliar l'estudi amb proves complementàries. Un cop diagnosticat, l'especialista avalua l'estat general del pacient per triar la millor estratègia de tractament.

Tub extracció de sang

Proves de laboratori. Determinen el nombre correcte d'alguns tipus de cèl·lules a la sang.

Ressonància magnètica

Prova d'imatge. Permeten observar possibles signes de la malaltia:

microscopi

Proves d'anàlisi de mostres i teixits. Un cop confirmat el tumor, cal fer una biòpsia o extracció d'una mostra de teixit per analitzar-la i conèixer la morfologia de les seves cèl·lules. Existeixen diverses maneres d'extreure aquestes mostres. El procediment més adequat depèn del tipus de càncer i de la seva ubicació.

Informació documentada per:

Francesc Balaguer
Meritxell Molla
Aleix Prat
Álvaro Urbano
Albert Tuca
Montserrat Valverde
Vanessa Vilas

Publicat: 12 de novembre de 2018
Actualitzat: 20 de novembre de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.