El primer pas és analitzar els símptomes associats i obtenir tota la informació rellevant sobre els factors de risc del càncer de pulmó, com l'hàbit tabàquic, ocupació laboral o antecedents familiars. Després de l'entrevista (anamnesi) i una placa de tòrax (RX) el professional valora si hi ha necessitat d'ampliar l'estudi amb proves complementàries. Un cop diagnosticat, l'especialista avalua l'estat general del pacient per triar la millor estratègia de tractament. 

El tumor pot visualitzar-se amb proves d'imatge que permeten veure la mida i grau d'extensió del tumor. L'especialista pot sol·licitar alguna de les següents proves que són indolores i tan sols requereixen l'administració prèvia de contrast o marcador:

TC Cranial

Escàner o tomografia computada (TC) de tòrax. Descriu amb molt de detall tots els òrgans que estan al tòrax i abdomen (pulmó, cor, grans vasos sanguinis, vies aèries, paret toràcica, pleura, ganglis, fetge i glàndules suprarenals) .

Ressonància magnètica

Tomografia amb emissió de positrons (PET-TC). És una tècnica que complementa la informació de la TAC de tòrax. Consisteix en l'administració prèvia d'un marcador, que és captat amb major afinitat per les cèl·lules tumorals. Aquest rastreja tot el cos i descarta la presència d'un tumor en altres zones del cos, com els ossos o el cervell. 

Tomografia amb emissió de positrons

Tomografia axial computada (TAC) cranial. Es demana si el pacient presenta símptomes associats que facin sospitar que les estructures cerebrals estan afectades. 

Davant la sospita de càncer de pulmó cal realitzar una prova d'imatge (RX, TC o PET-TC). Un cop confirmat, s'ha de realitzar una biòpsia mitjançant una mostra de teixit del tumor, per conèixer la morfologia de les cèl·lules i saber quin tractament és el més adequat.

L'elecció de la tècnica per a realitzar la biòpsia depèn de la localització del tumor:

Fibronoscopia

Fibrobroncoscòpia. Consisteix en la introducció pel nas o per la boca d'un endoscopi que permet veure una part de l'interior dels bronquis pulmonars i, si s'observa el tumor, prendre les biòpsies. Aquesta tècnica es realitza sota anestèsia local.

punció pulmonar

Punció pulmonar guiada per tomografia computada (TC). Si amb la fibrobroncoscòpia no s'obté el diagnòstic, en alguns casos es pot fer una biòpsia del tumor amb una agulla fina a través del tòrax. Aquesta punció es realitza guiada pel TC amb anestèsia local. 

EBUS i EUS

Fibrobroncoscòpia guiada per ecografia (EBUS) i / o endoscòpia esofàgica guiada per ecografia (EUS). Són tècniques molt noves que permeten prendre mostres dels ganglis pulmonars mitjançant punció. Totes dues es realitzen mitjançant un endoscopi que s'introdueix a través de la boca per prendre les mostres des de l'interior dels bronquis (EBUS) o de l'esòfag (EUS). Aquestes tècniques es realitzen sota anestèsia general. 

Tisores i bisturí

Intervenció quirúrgica. Només s'indica en casos en què no es pot obtenir un diagnòstic mitjançant les proves prèvies. Requereix un ingrés hospitalari i anestèsia general.

Els estadis del càncer de pulmó depenen principalment de: la mida del tumor; la profunditat amb la qual el tumor ha envaït el teixit proper, com la paret toràcica; si les cèl·lules canceroses de pulmó s'han disseminat als ganglis limfàtics o a altres parts del cos.

Els metges quantifiquen l'extensió d'un tumor mitjançant la classificació anomenada TNM. Aquesta classificació permet determinar el tractament i l'evolució de la malaltia.

Informació documentada per:

Ramon Mª Marrades
Laureano Molins
Noemí Reguart
Mari Carmen Rodríguez
David Sánchez
Núria Viñolas

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.