Diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer

Temps de lectura: 2 min

El diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer és clínic, és a dir, el metge fa el diagnòstic tenint en compte els símptomes, l’exploració neurològica i les proves complementàries disponibles d’acord amb el consens mèdic vigent. Actualment els criteris diagnòstics més utilitzats són els criteris diagnòstics del Grup de treball internacional, versió 2 (Dubois, 2014) i els criteris de l’Institut estatunidenc de l’envelliment i de l’Associació d’Alzheimer de l’any 2011. La confirmació neuropatològica, és a dir, l’estudi del cervell al microscopi, no es fa habitualment en vida.

carpeta, document check list, qüestionari

Proves cognitives. Són tests per valorar de manera objectiva l’alteració cognitiva que presenta el pacient. Poden ser tests curts, anomenats de cribratge o screeening (5-15 minuts) o avaluacions cognitives completes (30-90 minuts). Les puntuacions es comparen amb la població general de la mateixa edat i nivell d’escolaritat, donat que tant l’edat com el nivell d’estudis afecten els resultats en aquests tests. El test de cribratge més utilitzat al món és el Minimental State Examination (MMSE).  

Tub extracció de sang

Anàlisi de sang. S’avaluen paràmetres de salut general que poden afectar a la funció cognitiva. Actualment, no hi ha cap determinació a la sang que sigui fiable per confirmar el diagnòstic de malaltia d’Alzheimer. 

Ressonància magnètica

Neuroimatge cerebral. Hi ha diferents tipus de tecnologia per obtenir imatges del cervell. La tomografia computada (TC o escàner) i la ressonància magnètica proporcionen una imatge fixa del cervell a mida real que permet avaluar si hi ha una pèrdua rellevant de neurones en les àrees típicament afectades per la malaltia d’Alzheimer o lesions d’un altre tipus. La tomografia per emissions de positrons (PET) utilitza substàncies marcades amb una petita dosi de radioactavitat per estudiar el metabolisme neuronal (PET de glucosa) o el dipòsit d’amiloide (PET d’amiloide).

Extracció medul·la osea zona lumbar

Anàlisis de líquid cefaloraquidi. El líquid cefaloraquidi és un líquid que envolta el cervell i la medul·la espinal. En estar en contacte amb el cervell, aquest líquid tradueix el què està passant en aquest òrgan. Així, es mesuren les proteïnes que s’acumulen al cervell en els pacients: la proteïna β-amiloide i les proteïnes tau i tau-fosforilada. Per tal poder analitzar el líquid cefaloraquidi és necessari, prèviament, obtenir-ne una mostra a través d’una punció lumbar.

ADN

Proves genètiques. Les proves genètiques només es realitzen els casos en què se sospita d’una forma genètica de la malaltia. 

Informació documentada per:

Raquel Sánchez-Valle
Neus Falgàs
Soledad Barreiro

Publicat: 9 de abril de 2018
Actualitzat: 9 de abril de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.