Quan anar a urgències?

Temps de lectura: 2 min

El pacient que presenta febre i qualsevol de les manifestacions o quadre clínic següents ha d'acudir, al més aviat possible, a Urgències d'un centre hospitalari:

tensiòmetre

Pressió arterial baixa (per sota de 100 mmHg) o freqüència respiratòria elevada (superior a 22 respiracions per minut) o disminució del nivell de consciència.

causes neurològiques

Símptomes neurològics com cefalea intensa, focalitat neurològica (problema en el funcionament del cervell, la medul·la espinal i els nervis, que afecta un lloc específic, com el costat esquerre de la cara, el braç dret o fins i tot una àrea petita com la llengua) o crisis epilèptiques o comicials.

Home amb taques a la pell típiques del Lupus

Erupció cutània generalitzada o lesions cutànies de color vermell o porpra que apareixen en el context de febre i símptomes neurològics.

viatjar amb avió

Febre després d'un viatge a un país tropical.

home gran

Febre en el pacient ancià o en el pacient immunodeprimit (pacients amb malalties hematooncològiques, tractament amb quimioteràpia, trasplantament d'òrgan sòlid o de medul·la òssia, immunodeficiències primàries o secundàries com la infecció per VIH).

cirurgia bisturí

Febre en pacients que hagin estat sotmesos a una intervenció quirúrgica o a proves endoscòpiques diagnòstiques, sobretot si s'ha realitzat algun tipus de biòpsia.

dolor abdominal

Febre acompanyada de dolor abdominal, dolor toràcic que augmenta en respirar (dolor pleurític), durada de diversos dies i que no respon al tractament prescrit pel metge.

Quan un pacient prèviament sa, presenta febre acompanyada de símptomes respiratoris de vies altes (rinorrea, odinofàgia, tos seca) o de símptomes urinaris sense dolor lumbar, inicialment pot consultar amb l'equip d'atenció primària.

Proves a Urgències

El primer que fa el personal sanitari quan un pacient acudeix a Urgències amb febre és:

termòmetre febre

Mesurar la temperatura corporal.

electrocardiograma

Mesurar les constants vitals (pressió arterial, freqüència cardíaca i freqüència respiratòria).

història clínica paper

Història mèdica (antecedents, motiu de consulta i malaltia actual).

estetoscopi

Exploració física (auscultació cardíaca i respiratòria, palpació abdominal i valoració neurològica).

Després de la visita mèdica es decideix quines exploracions complementàries són necessàries per a orientar el quadre clínic que presenta el pacient. És freqüent que se sol·liciti:

Tub extracció de sang

Anàlisi de sang

anàlisi d'orina

Anàlisi d'orina

radiografía de tòrax

Radiografia simple de tòrax i/o abdomen, segons les manifestacions clíniques.

Aquestes exploracions normalment es realitza en el mateix servei d'Urgències.

Després de la valoració clínica inicial i les exploracions complementàries inicials, el metge pot fer una orientació diagnòstica del quadre i recomanar un tractament apropiat. A més, pot decidir si pot donar d'alta o si necessita realitzar més proves, tenir el pacient unes hores en observació o fins i tot l'ingrés a l'hospital.

Proves complementàries

Si el metge ho considera oportú, es poden realitzar altres exploracions radiològiques (ecografia abdominal, TC craneal, entre altres), així com sol·licitar cultius de sang i d'orina, que triguen entre 3 i 5 dies en donar un resultat definitiu, però que no són imprescindibles per realitzar una orientació inidical del quadre clínic. 

Informació documentada per:
Mar OrtegaMetge d'Urgències — Servei d'Urgències

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.