Quan anar a Urgències?

Temps de lectura: 5 min

Davant la presència de dolor toràcic cal avisar sense demora als serveis d’emergències (112), sobretot, si aquest és de nova aparició, intens, s’acompanya de falta de aire, dura més que uns pocs minuts i empitjora quan es camina, es pugen escales o es fa altra tipus d’activitat física. Moltes vegades es pateixen retards en consultar perquè la persona pensa que els símptomes no són greus o que desapareixeran. Aquests retards fan que el cor estigui exposat a més dany o inclús a l‘aparició de complicacions. 

Cal tenir en compte que el fet que es tingui dolor toràcic no vol dir que s’estigui patint un infart de miocardi. De fet, la majoria de les persones que consulten per aquest motiu, no el tenen i, en general, el dolor és causat per problemes menys greus. 

Dolor Toràcic a casa

Trucada telefònica

Avisar al 112. Davant la presència de dolor toràcic cal avisar sense demora als serveis d’emergències (112), sobretot, si aquest és de nova aparició, intens, s’acompanya de falta de aire, dura més d’uns pocs minuts i empitjora quan es camina, es pugen escales o es fa un altre tipus d’activitat física. Igualment, si hi ha dubtes, el dolor preocupa o espanta, és aconsellable trucar al 112.

pastilles rodones, vasodilatadors

Nitroglicerina. Si ja hi ha hagut dolor toràcic prèviament, o es té una malaltia de les artèries coronàries, segurament es té prescrita nitroglicerina. En aquest cas, cal posar-se una pastilla sota la llengua i deixar que es dissolgui, esperar 5 minuts i si no desapareix el dolor tornar a repetir la dosi i avisar al 112.

Emergències

Esperar al servei d’emergències. Cal ser prudent i no ha de conduir ni demanar que algú el porti a un centre sanitari, sinó esperar que arribin els professionals dels serveis d’emergències, que avaluaran i tractaran el dolor toràcic en el moment que arribin al domicili. A més, si es produeix una complicació greu estan capacitats per a tractar el problema de forma immediata.  

Desmaiar, síncope, perduda coneixement

Davant una pèrdua de coneixement. Pot ser que el pacient perdi el coneixement en el domicili o que aquest es trobi a la via pública amb un adult que acaba de perdre el coneixement. En aquest cas cal tocar la persona amb força y preguntar-li si està bé. Si la persona no respon, no respira o està respirant anormalment (panteix), cal trucar immediatament al 112 i indicar de manera clara on es troba i quina és la situació (per exemple, sóc …, em trobo al carrer … cantonada amb… o nº…, estic amb una persona que no respira y no respon). Demanar ajuda a qualsevol persona que estigui a prop, i iniciar maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP). Si es troba al costat d’una farmàcia, centre comercial, etc. algú pot anar a buscar un desfibril·lador automàtic (DEA) mentre s’inicien les maniobres de reanimació bàsiques i arriben els serveis d’Emergències.

Proves a Urgències

història clínica paper

L’actuació a urgències es basa en obrir una història clínica al pacient, realitzar-li una exploració física i un electrocardiograma. 

electrocardiograma

L’electrocardiograma és una prova indolora, que representa el progrés de l’ona elèctrica a través de les diferents parts del cor. En persones amb dolor toràcic secundari a síndrome coronària aguda sol haver alteracions en l’electrocardiograma. 

Per a aquesta prova el pacient no ha de fer res. Se li col·loquen uns pegats adhesius en el tòrax, braços i cames, que es connecten a través d’uns cables amb l‘aparell d’electrocardiograma que registra l’activitat elèctrica del cor. Un cop acabada la prova s’imprimeixen els resultats. És una prova ràpida i completament indolora. És possible que es realitzi més d’un electrocardiograma durant la seva visita per a observar possibles canvis en el registre que orientin el diagnòstic.     

Al realitzar aquesta prova, es pregunta la intensitat del dolor que es té en aquest moment tenint en compte una escala de valoració del dolor graduada del 0 – 10. El 0 indica la absència de dolor i el 10 implica un dolor insuportable. En alguns casos, és possible que l’electrocardiograma sigui l’única prova que es realitzi i pugui ser donat d’alta ràpidament. 
 

Tub extracció de sang

Posteriorment, se sol·licita una anàlisi de sang, en què es mesuren certs enzims (troponina cardíaca) que es troben normalment en el múscul cardíac. En el curs d’un infart aquests enzims s’alliberen del cor a la sang i poden ser mesurats. En general, és necessari realitzar vàries mostres de sang per valorar la variació al llarg del temps. Això suposa que l’estada a urgències es pot allargar.

Mentre s’espera el resultat de les diferents proves, el pacient roman monitoritzat (registre continu de l’electrocardiograma), durant tot el temps, per detectar complicacions.

Prova d'esforç

Si l’electrocardiograma és normal i les anàlisis de sang no mostren alteracions, però el dolor que s’explica pot ser compatible amb una angina, és possible que s’indiqui una prova d’esforç. Aquesta prova consisteix en caminar sobre una cinta rodant (similar a las que hi ha en els gimnasos), mentre es realitza un registre continu de l’electrocardiograma, per a buscar si apareixen alteracions.

S’aconsella portar roba còmoda i que unes hores abans no prengui medicació. Tot i que es pot menjar, s’aconsella que sigui alguna cosa lleugera, sense begudes estimulants com el cafè.

En cas que no es pugui realitzar exercici, es poden donar determinats medicaments per a simular l’activació del cor amb l’exercici. En aquests casos, generalment, també s’indica que no es prengui cafè o begudes amb cafeïna abans de la prova. 

ecografia de cor, ecocardiografia

Aquesta prova d’esforç, generalment sol completar-se amb un ecocardiograma (ecografia del cor) o una exploració nuclear. Aquesta última consisteix en la injecció a través d’un catèter venós d’una substància radioactiva, anomenada traçador. El traçador viatja a través de la sang cap al cor. Una càmera situada fora del cos, segueix els senyals del traçador, prenent fotografies i creant imatges que mostren com flueix la sang cap al cor. Aquesta prova utilitza una mínima quantitat de radiació que no produeix cap problema a llarg termini.

cateterisme cardíac

En alguns pacients es realitza un cateterisme, que consisteix en introduir un catèter, generalment, a través de l’artèria del seu canell (artèria radial), fins a les artèries del cor, guiat per raigs x. Una vegada que s’agafen les artèries coronàries, s’injecta contrast a través del catèter per a poder veure si estan obstruïdes o no. En cas que estiguin obstruïdes, pot instaurar-se tractament en aquest moment, que consisteix en la dilatació de l’artèria amb un baló (angioplàstia) i la col·locació d’una espècie de malla recoberta amb un fàrmac per a evitar que torni a obstruir-se l’artèria. 

Informació documentada per:

Beatriz López
Emilia Vázquez

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure't!

Comprova la teva safata d'entrada, rebràs un e-mail de confirmació.

Hi ha hagut un error i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.